Misc 05/03/2014

Puyol o els somnis fets realitat

i
Antoni Bassas
1 min

Culer, tanca els ulls i formula un desig, i sàpigues que allò que tu somies Carles Puyol ho ha viscut: guanyar 2-6 al Madrid, marcar-li un gol i petonejar la bandera del braçal de capità al Bernabéu. Batre el rècord de partits jugats de Migueli, aturar un gol amb el pit a porta buida, aixecar els sis títols d’un any o aixecar tres Copes d’Europa. Bé, en realitat, Puyol només n’ha aixecat dues. N’ha guanyat tres però només n’ha aixecat dues, el 2006 i el 2009. Si hagués aixecat la del 2011 hauria igualat el Kàiser, Franz Beckenbauer, però es va estimar més cedir l’honor a Abidal. Aquest és Puyol, l’home que ho ha volgut jugar tot sempre, i jugar totes les pilotes com si fossin l’última, el defensa total, gairebé excessiu. I el capità amb poc discurs, almenys en públic. El culer que ha fet realitat els somnis dels culers.

stats