26/06/2011

Que tornin les fàbriques

3 min
Obama va visitar dijous un quarter militar per parlar-los de l'Afganistan.

A l'exèrcit dels Estats Units, la benzina transportada fins als sortidors de les bases de l'Afganistan on reposten els vehicles militars li costa 75 euros el litre, segons dades de l'analista Nathan Hughes a la web Stratfor. Tot un any de cooperació civil a l'Afganistan costa a la butxaca dels contribuents nord-americans l'equivalent a 10 dies d'operacions de guerra, segons va remarcar dijous Hillary Clinton al Comitè de Relacions Exteriors del Senat. Una dècada de guerres a l'Iraq i a l'Afganistan ha costat als EUA un bilió de dòlars (un bilió nostre, un milió de milions de dòlars), segons va explicar dimecres passat el president Obama. Washington ha fet comptes. Corneta, toqueu retirada.

Ha arribat l'hora

"Amèrica, és hora de concentrar-se en la construcció d'una nació aquí a casa", va proclamar Obama. La transcripció del discurs presidencial de retirada de les tropes de l'Afganistan que va enviar la Casa Blanca als periodistes mostra que la frase estava escrita com un paràgraf. Era el missatge de l'aspirant a una reelecció amenaçada pel pas convalescent de l'economia. Els temps dels desplegaments massius de tropes s'han acabat fins a nova ordre. És temps d'operacions més quirúrgiques i menys invasives, però, sobretot, és temps de pagar-se les guerres que el país es pugui permetre. Com va denunciar dilluns la Conferència d'Alcaldes dels Estats Units, no poden "construir carreteres i ponts a Bagdad i a Kandahar, i no a Baltimore i Kansas City".

Per si no quedava prou clar, ahir, Obama va insistir que la retirada era en el millor interès de l'economia nord-americana. Quina economia? Si el president hagués vist Nueve reinas hauria pogut ajudar-se de l'escena en què el personatge encarnat per Ricardo Darín camina pel Buenos Aires assolat per la crisi, es treu una barreta de xocolata de la butxaca, en llegeix l'embolcall i xiuxiueja: "Fabricat a Grècia. Aquest país se'n va a la merda". El president va ser més polit: "Hem de renovar la promesa de la manufactura nord-americana. Hem d'assegurar que Amèrica continuï sent en aquest segle el que va ser en el passat: un país que fabrica coses".

Els Estats Units i Europa estan comprovant amb les dades de l'atur a la mà els costos socials que ha significat convertir-se en una societat de consumidors endeutats de productes fabricats a l'Àsia. La pèrdua de teixit industrial està acabant amb la classe mitjana i les aspiracions de milions de treballadors de progressar, tant ells com els seus fills. I si la desaparició de les classes mitjanes és un fenomen de greus i incalculables conseqüències a qualsevol país, aquí adquireix proporcions de negació de la història, perquè del progrés generacional als Estats Units se'n diu "somni americà".

Aquest no és tan sols el país de la llibertat sinó el lloc del món on els fills viuran millor que els pares. Hi ha una tropa d'opinadors que dóna el somni americà per enterrat, però la narrativa nacional lluita amb tots els seus megàfons per mantenir-lo viu. I el president és el narrador en cap.

Fet a Amèrica

No crec que Obama pensés només en barretes de xocolata quan proposava ressuscitar el made in USA , sinó, sobretot, en el tipus de producte que innova i marca tendència a tot el món. Fabricar i innovar és a l'ADN americà. Comença amb Franklin i Fulton, continua amb els germans Wright, Thomas Edison i Henry Ford, i arriba fins avui amb Bill Gates i Steve Jobs.

No és la crisi econòmica l'única raó per a la retirada de l'Afganistan. Fins i tot és possible que en sigui una excusa, real, però excusa, perquè el principal problema d'aquesta guerra és que ningú no sap gaire en què consisteix la victòria. Però la crisi ha acabat forçant la retirada. Avui l'Oncle Sam no ens pregunta amb el seu dit acusador què fem per la victòria sinó per tornar les fàbriques a Amèrica.

stats