La Via ha acabat de convèncer els escèptics que la independència de Catalunya ja és un afer indissimulable. El ministre espanyol d'Exteriors, García-Margallo, inquiet, llança l'oferta-sonda per facilitar l'encaix: llengua i diners. Arriba vuit anys tard, els que fa que el Parlament va enviar a Madrid el projecte d'Estatut amb propòsits semblants, que foren saludats amb una vergonyosa onada separadora anticatalana, en bona part gràcies al seu partit i mitjans afins. També diu el ministre que voldria saber les causes de la desafecció. Arriba vint anys tard. Si va a l'Abc del 12 de setembre del 1993 llegirà en portada: "Igual que Franco pero al revés, persecución del castellano en Cataluña ". Més que Catalunya tingui pressa, és Espanya la que fa tard.
