Sobre la convivència i la independència

DES QUE FA vora tres quarts de segle Orwell va crear el ministeri de la Pau per ocupar-se de la guerra, el ministeri de la Veritat per emetre propaganda i el ministeri de l’Abundància per gestionar la misèria, estem avisats de l’ús polític de paraules nobles per a interessos que acostumen a ser precisament els antònims del terme en qüestió. A Catalunya tothom pot invocar la convivència i demanar de fer-ne un ple al Parlament, però tothom té dret, també, a considerar que no tots els partits l’han defensat igual. Que Cs aparegués el cap de setmana passat amb una pancarta “contra la violència” atribuint-la a l’independentisme és el món al revés, i la prova és que el símbol que ha distingit el Procés ha estat una urna i quan ha començat la repressió de l’Estat, un llaç groc. La convivència és cosa de tots, però no tothom pot donar lliçons. I contraposar independència a convivència, com repeteix Pedro Sànchez, és quedar-se en un joc de paraules molt poc enginyós que no descriu la realitat.