Sopar de parelles per Sant Jordi

Restaurant, nit. És Sant Jordi i està abarrotat. Ell i ella parlen animadament, però ell no pot evitar escoltar la conversa que s’està desenvolupant darrere de la seva esquena, que és a tocar de l’esquena d’una dona que també sopa amb la seva parella. Sempre li ha passat, això, a ell. No pot evitar escoltar les converses dels altres, i la seva parella ja fa anys que li coneix aquella cara que mira però no veu i que la irrita fins al punt que en el top five de les frases conjugals hi ha: “¿Vols fer el favor d’escoltar-me?” Ell li ha explicat moltes vegades que no és que ella l’avorreixi, però que ha de parar l’orella perquè, per a ell, tot és feina: “Sóc escriptor, m’alimento de la vida, sóc un caçador-recol·lector d’històries, i els caçadors-recol·lectors menjaven quan podien, no quan volien. Doncs jo igual, conversa que sento, xarxa que llanço”. I quan està a punt d’explicar-li tot el que va aprendre de sàpiens caçadors-recol·lectors en el bestseller d’aquell professor israelià, sent que la dona de les seves espatlles li diu a la seva parella: “Es diu Yuval Noah Harari i diu que, si avui en dia algú arriba a casa, obra la nevera i s’atipa de gelat de vainilla i ho tira avall amb mig litre de coca-cola, és perquè li surt el reflex de quan érem caçadors-recol·lectors i el dia que trobaven una figuera s’atipaven de figues, no fos cas que vinguessin quatre micos i els hi fotessin”. Ell no fa un bot a la cadira de miracle, i li diu a ella que els sàpiens van descobrir que els mites imaginaris com Déu o la nació organitzaven i mobilitzaven la gent més que no pas conceptes reals, i llavors la dona asseguda darrere la seva esquena explica a la seva parella que la revolució agrícola no va ser la ganga que ens han venut perquè la gent va viure esllomada i cosida a una terra que havia de defensar d’altres homes. I la dona no entén quan ell, en aixecar-se, li diu fluixet: “M’ha agradat molt sopar amb vostè”.