Tres vegades “no” a Mas i els perquès
La CUP diu a Mas no, no i no: a la primera, a la segona i fins i tot en una tercera votació que hi pogués haver abans del 20-D. Dilluns que ve, 9-N, farà un any que el país va ser testimoni d’una abraçada que semblava més el compromesso storico de dos polítics antagònics que l’efusió de dos homes que s’havien salvat al límit. Miro d’entendre més enllà de la literalitat les paraules d’Anna Gabriel. Hi percebo hostilitat entre dos sistemes, el mal causat per actituds personals i decisions polítiques del passat que bloquegen el present. La por a tacar-se i tacar el procés amb la brutícia d’altres. L’enuig per haver de carregar amb la culpa del resultat insuficient de JxSí el 27-S. La inferioritat per imposar el relat. El vertigen de la responsabilitat.
