Twitter i les nostres limitacions
ES DEIA QUE A FACEBOOK hi havia la gent amb qui havies anat a l’escola; i a Twitter, la gent amb qui t’hauria agradat anar-hi. No deu ser això des del moment que el mateix sistema et permet silenciar, bloquejar i fins i tot denunciar els maleducats i els ciberdelinqüents que a pertot es fiquen. Twitter és com una navalla multiusos: ara et connecta amb el món, ara és un llibre de condols, ara és la porta de vàter on s’escriu la gracieta marrana, la paret on es fa la pintada, el paper de carta per a l’anònim covard o el portal on esperes assegut que passi el cadàver del teu enemic i cobrar-te alguna antiga factura. Twitter fa 10 anys i diu que està estancat. Potser som nosaltres els que ens hem cansat de la joguina i hem mostrat les nostres limitacions.
