Xavier Domènech: “Que ERC consideri que som els seus principals adversaris és incomprensible”

BarcelonaXavier Domènech (Sabadell, 1974) repeteix com a cap de llista d’En Comú Podem amb el repte d’ampliar la victòria del 20-D, un resultat que va trencar l’hegemonia del PSC i CiU.

Com interpreta la qüestió de confiança a Puigdemont?

No sabem en quins termes es produirà. ¿Vol ser una renovació del pacte o pretén ser una fugida endavant amb nous moviments? La iniciativa política del Govern pivotarà bàsicament sobre una decisió que no es prendrà fins al setembre, i deixarà aparcats reptes importants.

Com valora el no de la CUP als pressupostos?

És veritablement un atzucac, perquè és el principal instrument del Govern. Una cosa és el debat dels comptes i l’altra el debat de fons.

El procés.

Hi ha una lectura diferent del pacte. És un cop fort per al procés, però els actors que el lideren diran que es tira endavant. En el procés van apareixent nous elements que provoquen certa sensació de no saber cap a on es vol anar. L’aposta desbloquejadora és el referèndum.

En tot cas, ¿el no de la CUP és un regal electoral?

No m’esperava que en aquestes eleccions visquéssim un debat d’aquest tipus, com el 20-D. Els catalans es mereixen sortir d’aquí sense que el procés esdevingui processisme, una constant reiteració. La frustració i el desànim mai és un regal.

La CUP no es presenta, i vostès poden aspirar als seus vots. Què pot dur un independentista d’esquerres a votar En Comú Podem?

Busquem clarament el vot progressista i d’esquerres d’aquest país. El 20-D vam ser l’opció més votada en el reclam del reconeixement de la sobirania de Catalunya, i ens vam convertir en la primera opció de la gent que havia votat la CUP el 27-S.

Fa uns dies Rufián i Tardà deien: “Votar En Comú és rendir-se”.

Votar En Comú és votar una opció que ha construït aliances a l’Estat i a les terres de parla catalana. El 20-D vam trencar el bipartidisme i ara podem guanyar les eleccions a l’Estat. Si ens posem èpics, la victòria d’En Comú és la victòria de Catalunya. Que ERC consideri que som els seus principals adversaris és incomprensible. Són unes eleccions generals, el rival es diu PP. No es pot intentar que cada elecció sigui un plebiscit.

Quin valor té la proposta de Pedro Sánchez de la singularitat?

És un avenç perquè hi ha un reconeixement que la resposta per a Catalunya no pot ser només traslladar el Senat a Barcelona.

¿O que hi hagi un ministeri de la Plurinacionalitat?

No, perquè aquesta no era la proposta per a Catalunya. Era una eina. La proposta era que hi hagués un referèndum, i l’altra es referia a Espanya, que té un problema: haver de construir l’Estat com un estat nació. És bo que el PSOE comprovi que necessita una alternativa per a Catalunya. Ara bé, això de la singularitat, en termes de realitat nacional, no sabem què és.

Com es pot pactar amb els comunistes i dir que l’objectiu és buscar la socialdemocràcia?

Les polítiques que proposem són socialdemòcrates.

El PSOE diu que de cap manera.

No es tracta d’etiquetes sinó de polítiques. El conjunt de problemes que hi ha sobre la taula ens han de portar més enllà de la socialdemocràcia. Són tres eixos: sortir de la crisi amb canvi de model productiu, justícia social i una nova fiscalitat.

¿Hi ha polítiques de Veneçuela que es poden portar cap aquí?

Les revolucions bolivarianes van produir la fi de les polítiques d’austeritat, que havien generat societats desiguals. Amb Veneçuela estem arribant a debats delirants. És un debat que se’ns ha imposat.

Després del 26-J hi haurà d’haver govern. ¿És gaire intel·ligent treure la calç viva en un debat si t’has d’acabar entenent amb el PSOE?

Els pactes tenen lògiques que van més enllà del que es diu en una roda de premsa. El PSOE considerava que el soci prioritari havia de ser Ciutadans. El que proposem és un pacte a la barcelonina, sense C’s.

Ada Colau va dir, aquí mateix, que Collboni era el règim.

El PSOE i el PSC estan patint una gran mutació, producte d’una gran crisi. El PSOE haurà de decidir si ens dóna suport a nosaltres o a altres que de ben segur tenen poc a veure amb la seva història. Ara mateix, l’alternativa al PP som nosaltres.