Xiulets, himnes i tuits en calent

Sempre he pensat que xiular l'himne nacional de l'altre és de mala educació. En democràcia, la convivència descansa sobre el respecte a l'altre, inclosos els seus símbols, perquè hi ha dipositat una càrrega sentimental semblant a la nostra en els nostres. Per no parlar dels catalans pels quals la Marxa reial és també el seu himne (som un país ple d'identitats compartides). Per anar acabant: a qui no li han dit a casa allò que "El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú"?

Xiular l'himne espanyol en nom de la independència de Catalunya és un mal negoci. Si vols guanyar, has de convèncer gent que dubta. Molt més convincent és que al concert del Camp Nou o a la milionària manifestació de l'11-S, ningú l'emprengués contra els símbols espanyols (i si hi va haver algú, va ser una minúscula excepció). Els mitjans contraris a la consulta estan esperant qualsevol senyal de violència simbòlica (òbviament, de la que es pogués exercir des de Catalunya) per fer-ne escudella.

Igualment, ja coneixem la barra habitual de mitjans espanyols, que es fan els superofesos amb els xiulets, quan cada dia són superinductors de catalanofòbia. La lliçó del respecte bidireccional també és per a ells. I ara tampoc no ens esquincem les vestidures més del compte. Als estadis es xiula des de temps immemorials i a tot arreu. El 1925 la dictadura del general Primo de Rivera va suspendre el Barça durant sis mesos per una xiulada a l'himne espanyol abans d'un partit a Les Corts. Alguns seguidors de la roja van ofegar La marsellesa al Calderón l'any passat i el 2004, i el God save the Queen al Sánchez Pizjuán el 2009. Mostrar rebuig emparat en l'anonimat de la graderia (cada dia menys anònima amb les càmeres de seguretat) és una dolça temptació.

En canvi, ahir al matí, a la mateixa piscina dels xiulets inaugurals del Mundial de natació, espectadors amb l'estelada i la rojigualda convivien en ignorància mútua, animant les mateixes nedadores de sincronitzada. Aquest és el retrat més fidel de l'estat de relacions simbòliques a Catalunya.

Els xiulets, però, van tenir una conseqüència inesperada. La dimissió de l'adjunt a l'alt comissionat de la Marca Espanya, Juan Carlos Gafo Acevedo, a causa del seu lamentable tuit sobre els catalans. Un tuit, per cert, que és la versió 2.0 del cèlebre " Todos los catalan es son una mierda ", del director de La Vanguardia Luis de Galinsoga, i que va ser cessat pel mateix dictador, el general Franco, el 1960, després d'un meritori boicot dels lectors al diari barceloní (meritori perquè no hi havia ni llibertat ni xarxes socials per organitzar-lo). El govern espanyol ha estat bé i ràpid, en aquesta decisió, provocada per un missatge en calent que confirma que, molt sovint, el millor tuit és el que no s'envia.