Allò que trobarem a faltar d’Obama

Aquesta setmana els Estats Units tindran president i presidenta electa (esperem-ho). Tindrem dos mesos llargs per escriure l’adéu a Obama, però abans de fer la llista de tots els somnis no complerts i de les dobles morals, anticipem una idea: una presidència és un to. En l’era de les complexes maquinàries de governar, un president és, sobretot, una veu que parla als ciutadans. Una veu que explica cap on creu que hem d’anar. La prosa d’Obama ha sigut serena i professoral. Ha sabut acompanyar, consolar, animar i dibuixar un horitzó, amb dignitat. Potser algú deu pensar que tot això és poca cosa, però em sembla que, si parlem de discurs, el trobarem a faltar. I si algú encara no ho veu clar, que pensi per un moment quin to tindria una presidència de Trump.