L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Atemptat de la Rambla: qui ha sigut?'

"Si l’estat espanyol vol ser creïble ha d’anar fins al final amb aquesta informació. Si no ho fa, arrossegarà per sempre una pregunta que no li deixarem mai de fer: Qui ha sigut?"

El diari digital ‘ Público’ afirma avui que el cervell de la massacre de l’atemptat de la Rambla d’aviat farà dos anys va ser confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) fins al dia de l’atemptat, el 17 d’agost del 2017.

El CNI va tenir l'imam de Ripoll com a confident fins a l'atemptat

La informació la firma el periodista Carlos Enrique Bayo, és el resultat d’un any d’investigació i porta el diari a publicar notícies tan greus com ara que Abdelbaki es-Satty, conegut com l’imam de Ripoll, continuava sent considerat informador dels serveis secrets espanyols el dia que el seu deixeble Younes Abouyaaqoub va baixar per la Rambla amb una furgoneta i va matar 13 persones. 

¿Com parlaven l’imam i el servei d’espionatge espanyol? Doncs a través de l’anomenada ‘bústia morta’: s’obre un compte de correu electrònic, posem a Gmail, però no es fa servir mai, no s’envien mai missatges, sinó que s’escriu un esborrany. L’emissor i el receptor l’únic que han de fer és saber la clau d’usuari i la contrasenya del compte per entrar-hi, llegir-lo i després escriure el seu propi esborrany de resposta, també sense enviar-lo, amb la confiança que l’interlocutor entrarà al correu amb les mateixes claus. 

La “bústia morta” dels jihadistes per parlar sense deixar rastre

‘Público’ afirma que l’imam de Ripoll va rebre, per aquest procediment, missatges del CNI fins al 19 de juny, dos mesos abans de l’atemptat, quan la cèl·lula de Ripoll ja havia iniciat els preparatius per cometre accions terroristes, tant pel que fa a la recerca d’objectius com a l’adquisició dels mitjans que li calien per perpetrar els atemptats. És per això que Bayo es fa la mateixa pregunta esgarrifosa que es faria qualsevol persona assenyada: “¿Com és possible que els serveis secrets espanyols estiguin al corrent de tots aquests detalls, incloses les converses entre els terroristes sobre els seus projectes i objectius, però no posin fi a aquestes activitats de preparació dels atemptats? Perquè el CNI també coneixia els viatges que feien contínuament en cotxe entre Ripoll i Alcanar, on es dedicaven a fabricar els explosius i construir les bombes, tal com es pot llegir en aquest informe: “En este traslado utilizan el vehículo empleado para el atentado de Cambrils (Audi A3 matrícula 9676BHF) cuyo titular es Mohamed Aalla, pero utilizado con frecuencia por varios miembros de la célula para sus desplazamientos entre Ripoll y Alcanar”.

I el més inquietant ve al final: ‘Público’ afirma que el servei secret espanyol seguia vigilant i controlant els terroristes fins al mateix dia de l’atemptat de la Rambla.  

En resum, estem davant d’una informació gravíssima, perquè se’n desprèn que el CNI podia lligar caps molt fàcilment i haver avisat els cossos de seguretat de l’Estat, Mossos inclosos, per impedir l’atemptat.

El govern espanyol, en funcions o no, ha de donar una resposta com més detallada millor a aquesta informació, que en qualsevol país desfermaria una crisi d’estat.

"No tenim cap confiança que es depurin responsabilitats que acabarien a la taula de l’aleshores responsable política del CNI, Soraya Sáenz de Santamaría, i el seu cap directe, el president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy"

No és admissible que el govern espanyol es tregui de sobre una informació documentada com aquesta. I al mateix temps, i ho diem amb tristesa, no tenim cap confiança que es depurin responsabilitats que acabarien a la taula de l’aleshores responsable política del CNI, Soraya Sáenz de Santamaría, i el seu cap directe, el president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy. Vull, en aquest punt, tornar sobre dues reaccions significatives d’aquells dies. L’una, culpar els Mossos, com si haguessin estat avisats per la CIA de la possibilitat d’un atemptat a Barcelona. I l’altra, l’endemà mateix dels assassinats, insistir que ja era hora d’abandonar el Procés i ocupar-se de les coses importants, com la lluita antiterrorista. 

Si l’estat espanyol vol ser creïble ha d’anar fins al final amb aquesta informació. Si no ho fa, arrossegarà per sempre una pregunta que no li deixarem mai de fer: Qui ha sigut?

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.