L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aznar i la mentida de la violència'

"Si dius que hi ha violència deshumanitzes el teu adversari. No et cal negociar res"

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

Avui José María Aznar ha comparegut a la comissió del Congrés que investiga la corrupció. La seva compareixença ha tingut moments previsibles: s’ha negat a demanar perdó per la corrupció del PP, ha dit que ell no hi tenia res a veure, que no sabia res de caixes B, i s’ha enganxat (amb qui si no?) amb Rufián, que li ha recordat sostingudament que a la llista de convidats al casament de la seva filla a l’Escorial hi apareixen condemnats per corrupció. Ha estat un intercanvi llarg i molt tens. En diverses ocasions Aznar s’ha referit a Rufián com a representant d’un partit colpista –igual que l’any 34 contra la República–, i més endavant ha dit que a Espanya no hi ha presos polítics. Però potser el més rellevant ha estat la insistència d’Aznar a considerar que el que vam viure l’any passat a Catalunya va ser una rebel·lió, i va ser rebel·lió perquè hi va haver violència:

Passem per alt el lapsus significatiu de considerar que els presos polítics ja estan condemnats. No ho estan, estan processats i en presó preventiva, però condemnats encara no, tot i que potser Aznar té raó i ja ho estan. En tot cas, Aznar, que és un home més aviat de poques paraules, ha anat a triar la que creu que cal col·locar al cervell de la gent: ‘violència’.

EN DIRECTE: Aznar engega el ventilador i es nega a demanar perdó per la corrupció del PP

Bé, és públic i notori que no hi va haver cap violència per part dels presos polítics catalans i que cap de les seves ordres van anar en aquest sentit, i que l’única violència la va posar l’Estat l’1 d’octubre. I que Alemanya i Bèlgica no hi han vist rebel·lió. Però Aznar hi insisteix, per diverses raons: per reforçar la qualificació dels fets que fa Llarena, perquè l’estat espanyol se sentia moralment més segur quan havia de combatre el terrorisme –que allò sí que era violència– que no pas ara, davant un moviment pacífic i democràtic. Va repetint que el referèndum d’autodeterminació no és possible. Quan li contesten que a Escòcia s’ha pogut celebrar, s’incomoda. El mateix Borrell ha dit avui que la imatge exterior d’Espanya està seriosament malmesa. Cada negativa belga, alemanya, escocesa o suïssa és una plantofada a Espanya al món. (Esclar que Borrell també ho diu per explicar fins a quin punt, per culpa del PP, ha heretat una posició internacional d’Espanya molt feble.)

"Aznar sap que el que diu és una mentida, però sap per què la diu"

El cas és que l’estat espanyol no sap reaccionar amb política. I per això Aznar recorre a l’argument de dir que pretendre la independència és violència. Que la manera com s’ha intentat a Catalunya és violenta. Perquè si dius que hi ha violència no t’importa ni aplicar el 155, ni tenir els presos un any en presó preventiva o qui sap si condemnar-los a molts anys de presó. Deshumanitzes el teu adversari. No et cal pensar, ni negociar res. És molt reconfortant poder acusar el teu adversari polític de ser “el mal”. Per descomptat, en Aznar hi ha un reflex antic de la lluita contra ETA. Li és igual que el catalanisme no hagi estat violent, que hagi sortir al carrer amb ell a manifestar-se contra el terrorisme. Aquest marc mental d’Aznar de dir que Puigdemont, Junqueras i companyia han practicat la violència és mentida, és una mentida repugnant que insulta els presos i els milions de ciutadans pacífics que van anar a votar l’1-O, però aquest serà el marc que el judici intentarà imposar. Aznar sap que el que diu és una mentida, però sap per què la diu.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.