L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Cayetana, candidata a la colònia’

Avui és el penúltim dia de campanya i vull dedicar l’anàlisi a la que ha estat la gran novetat d’aquestes eleccions a Catalunya, la candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo. No era una desconeguda, encara la recordo posant els colzes per poder entrar a la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on havien de jutjar Artur Mas pel 9-N i que els seus ulls afamats ho poguessin veure.

Álvarez de Toledo ha eclipsat Arrimadas (i no era fàcil, perquè a Ciutadans són bons cridant l’atenció). Ahir, per exemple, la candidata popular va presentar-se al debat de TV3 amb un jersei groc, que és una manera de dir que a l’adversari se li disputen alguns símbols, com el groc. Igual que McLuhan va dir que el mitjà és el missatge, Cayetana és el missatge: l’autoritat parla en castellà, només hi ha una llengua de tots, que és la seva, aconsegueix imposar el castellà en alguns debats i entrevistes, viu a Madrid i ho justifica tot plegat dient que ella es presenta en una província espanyola.

Per això, per a Álvarez de Toledo, tot el que veu a Catalunya és una anomalia. És la paraula amb què va obrir ahir el debat de TV3. Tot el que no s’ajusta al nou ordre espanyol que defensa és una anomalia.

Va referir-se a l’1 d’Octubre com un cop d’estat (que la candidata sigui nova no vol dir que no faci servir el truc de la mentida repetida mil vegades). Ningú al món li comprarà, amb els fets a la mà, que el que va passar a Catalunya l’octubre del 2017 fos un cop d’estat.

I va parlar així de TV3.

Només des d’una ment que considera que tot el que no és com a ella li agrada és una anomalia es pot considerar que TV3 maltracta i humilia. L’acusació no s’aguanta, perquè no hi ha cadena més posada sota el microscopi que TV3 i vivim al segle XXI, qualsevol persona pot, en qualsevol moment, denunciar un abús. Que aixequin la mà tots els creadors en llengua castellana, catalans i no catalans, que TV3 entrevista diàriament. No, a la candidata popular el que li molesta és la Televisió de Catalunya perquè tracta Catalunya com el que és, un país, i mira Espanya com el que hauria de ser, un estat plurinacional.

També va rebre l’educació.

Curiosament, just hores després de pronunciar aquestes paraules, aquest matí, el TC ha declarat constitucionals els articles de la llei catalana sobre el règim lingüístic de l’educació a Catalunya que el PP, precisament el PP, va recórrer fa 10 anys. (Quina casualitat que la sentència s’hagi conegut a tres dies de les eleccions.) En tot cas, el que està dient la candidata popular és que li sembla una anomalia que a Catalunya s’ensenyi en català. I que li és igual que els alumnes acabin aprenent el castellà, que el castellà sigui a tot arreu, que el català surti de segles de persecució, que l’única llengua obligatòria de conèixer a Espanya sigui el castellà, que el català estigui en inferioritat demogràfica, jurídica i de mercat.

Cayetana troba una anomalia que Catalunya pugui tenir el mateix que Escòcia o el Quebec, un referèndum per decidir el seu futur.

D’això se’n diu jugar amb avantatge. Ella sí que va tenir dret a decidir. Els catalans no. Avui podem decidir fins i tot el nostre propi gènere. El passaport, no.

Finalment, la candidata popular va arribar a aquesta conclusió.

Catalunya no està fracturada. I les esquerdes, algunes de les quals són obra de fracturadors com el seu amic Aznar, són molt menors que les que s’observen en moltes societats equiparables, com l’espanyola mateix. I el mateix es pot dir de la decadència.

Cayetana, doncs, és el missatge: ens ha vingut a parlar amb el to de la metròpoli que renya la colònia. L’elogi que va fer ahir de la violència de la Guàrdia Civil contra els votants de l’1 d’Octubre va ser pur colonialisme. I aquest to i aquestes polítiques són el que ens espera si el PP, Ciutadans i Vox sumen aquest diumenge.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.