L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Espionatge polític: la resposta inadmissible del govern espanyol'

Si a això hi sumen la podridura a la casa reial –avui la premsa de Madrid ja insinua que és qüestió d’hores que al rei Joan Carles el convidin a marxar de la Zarzuela i fins i tot que li retirin el títol de rei–, la imatge de l’Estat passa per un dels seus moments més baixos. El govern espanyol ha d’implicar-se en la investigació que expliqui si a Espanya s’espien els rivals polítics. Tot el que sigui inacció és col·laborar activament en la destrucció de la democràcia

Hi havia un acudit de l’Eugeni d’un senyor que anava a visitar-se al metge i després de l’exploració el senyor pregunta “Què li sembla, doctor?” I el metge contesta: “Oh, pot ser greu això, faci-s’ho mirar…”

Això, aquesta barra és, exactament, la que va mostrar ahir el govern espanyol per boca de la ministra portaveu, María Jesús Montero, quan ahir li van preguntar per l’espionatge del telèfon del president del Parlament, Roger Torrent.

Torrent acusa “els aparells de l'Estat” d'haver-lo espiat i demana al govern espanyol que ho investigui

Montero: "El govern no té constància que el president del Parlament de Catalunya hagi estat víctima d'un hackeig del seu mòbil, i el procediment quan es produeixen qüestions d'aquest tipus és posar en coneixement de l'autoritat judicial que correspongui la intervenció de l'aparell perquè pugui investigar si s'ha produït i en quines circumstàncies, perquè qualsevol intervenció d'un mòbil requereix una autorització judicial".

Ras i curt: si té algun problema, vagi al jutge, perquè a mi què m’explica. O sigui, ¿tens la premsa (aquesta premsa que lloa Pedro Sánchez porque no mira para otro lado) dient “Un programa espia va atacar els mòbils de Torrent i Maragall. L’eina israeliana només es ven a governs i forces de seguretat” i tot el que tens per oferir és que vagi al jutge? ¿Que Interior diu que ells no en saben res? ¿Que a Espanya per espiar cal una ordre judicial…”? Quin estat més desgraciat.

L’única resposta admissible d’un govern és: “Obrim una investigació interna sobre quins programes d'espionatge fem servir, donem suport a totes les comissions d’investigació que es proposin…”

Escoltin, hi ha presidents, ministres, governs sencers que han caigut a causa d’un cas d’espionatge il·legal.

Si a això hi sumen la podridura a la casa reial –avui la premsa de Madrid ja insinua que és qüestió d’hores que al rei Joan Carles el convidin a marxar de la Zarzuela i fins i tot que li retirin el títol de rei–, la imatge de l’estat espanyol passa per un dels seus moments més baixos.

Joan Carles I va treure 5 milions d'euros d'un compte abans d'haver de tancar-lo i després de guanyar una fortuna a la borsa

Ja ho sé que ara tot el mon està de cap avall, n’hi ha prou veient els Estats Units o el Regne Unit, i avui que hi ha tanta gent que les passa magres i el virus i el canvi climàtic, sembla que parlar de democràcia, així, conceptualment, a qui li importa.

Però que la democràcia sigui de qualitat és tan fonamental com que la premsa sigui de qualitat o l’aigua que raja de l’aixeta sigui potable. Perquè és en democràcia que els drets fonamentals estan protegits. I la cultura democràtica no s’improvisa. I en aquests 40 anys llargs de democràcia formal, Espanya no ha fet net, l’estat profund ha manat, els dos grans partits d’estat, PP i PSOE, han tingut casos de corrupció, la brutícia que està sortint de la casa reial no té fi... i aquests són els que donaven lliçons d’amor a la pàtria el 3 d’Octubre.

A dreta llei, Joan Carles de Borbó hauria de seure davant la justícia. El govern espanyol ha d’implicar-se en la investigació que expliqui si a Espanya s’espien els rivals polítics. I així tot, inclosa la pràctica de la responsabilitat individual de cada ciutadà. Tot el que no sigui això, tot el que sigui inacció i dir “Ui, que greu, faci-s’ho mirar”, és col·laborar activament amb la destrucció de la democràcia.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.