Misc 16/01/2020

L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Justícia espanyola "humiliada" a Europa. Ara ho diu el govern espanyol'

"Que tingui sort Pedro Sánchez en l’intent d’equilibrar la justícia i sostreure-la de la influència conservadora espanyola. Però si no s’hagués posat al costat del PP en la judicialització del Procés, ara no la tindria en contra"

3 min

És molt interessant el que li està passant aquests dies al nou govern espanyol: ha pres consciència de la força que té ara el poder judicial a Espanya. Una força que ara li pot anar en contra. Aquests últims anys, jutges i magistrats han guanyat tanta força política que avui, quan Pedro Sánchez pensa en l’oposició, no només té en ment el PP i Vox, sinó també el poder judicial.

Mirin què acaba de passar. Abans-d’ahir, Pablo Iglesias, nou vicepresident espanyol, va anar a Antena 3 i en un moment de l’entrevista que li feien va afirmar: “Molts tribunals europeus han tret la raó als nostres jutges i això és una humiliació per a l’estat espanyol”.

El que va dir Iglesias és bastant raonable: Alemanya, Bèlgica, Suïssa i el Regne Unit han tombat totes les pretensions de la justícia espanyola, i el TJUE ha dit que Junqueras tenia immunitat. Que això sigui una humiliació és opinable. Pots considerar que dir-ne humiliació són ganes d’humiliar, però és evident que la justícia espanyola ha fracassat fins ara a Europa. ¿I com s’ho han pres els jutges espanyols, això que va dir l'ara vicepresident del govern? Doncs molt malament. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre ahir una nota per unanimitat en què demanava al govern espanyol “prudència, mesura i responsabilitat institucional" per evitar "la utilització política de la justícia o el qüestionament de la independència, la imparcialitat i la professionalitat" dels jutges. Ja té nassos que el màxim òrgan judicial demani evitar la utilització política de la justícia quan és evident que, des que va començar el Procés, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i alguns jutjats de Catalunya han actuat en connivència amb la Guàrdia Civil i amb un esperit de servei a la unitat d’Espanya que sobrepassa la imparcialitat desitjable dels que ens han de jutjar a tots, pensem com pensem. Un exemple: pensar que els dos anys de presó provisional de Cuixart, Sànchez, Junqueras i Forn, o la mateixa condemna per sedició, no són una forma de política és ignorar la realitat.

Aquest superpoder judicial espanyol ha sigut magistralment retratat avui per Miquel Ferreres a l’ARA.

La justícia és un pop que, amb els seus vuit braços, ho atrapa tot. I allà al fons, mig amagats, s’ho miren la vicepresidenta Calvo i el president Sánchez, que diu: “L’hem alimentat massa; si no volem que se’ns mengi l’hem de frenar”.

Que en feia de temps que dèiem, des de Catalunya, que la justícia estava aplicant un escarment i no justícia. Ara resulta que Sánchez veu com la justícia li farà d’oposició política i no serà un poder separat. I per això ha fet aquest gest tan poc estètic de posar una exministra seva de fiscal general de l’Estat. I per això el PP es nega ara a negociar la renovació dels membres del CGPJ, on tenia molta mà gràcies a la poderosa influència de l’associació de jutges més important, la conservadora Associació Professional de la Magistratura. I ara assistim al món al revés, allò tan clàssic d'atribuir als altres el que fas tu: el PP diu, per boca de Cayetana Álvarez de Toledo, que vol despolititzar la justícia, que Sánchez la vol polititzar i que “no vamos a entrar en pactos para no ser cómplices”.

Que tingui sort Pedro Sánchez en l’intent d’equilibrar la justícia i sostreure-la de la influència conservadora espanyola. Però si no s’hagués posat al costat del PP en la judicialització del Procés, ara no la tindria en contra.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

stats