L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Pintures grogues i fets aïllats"

Avui un tuitaire em deia: “¿Però no trobes que els mitjans d’aquí donen molta més volada a la pintada a Llarena que als atacs que rebem nosaltres, que són molts més i més greus?”

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS

He escrit que els que van llançar pintura groga a casa del jutge Llarena van fer mal fet, perquè l’acte mostrava aquella agressivitat –fins i tot aquella violència– del “Sabem on vius”, i això és intolerable, ens fa mal com a societat. Hi ha una deriva de l’acció que és que compromet el groc, que li roba a aquest color part de la càrrega de dignitat amb què milers de persones el vesteixen cada dia en nom d’una causa honorable.

Entre les conseqüències de la pintada hi ha hagut que a Ciutadans li ha faltat temps per anar als jutjats a posar una denúncia i ho ha aprofitat per fer campanya contra el govern espanyol per la suposada indefensió dels jutges a Catalunya. I els jutges conservadors han comparat l’acte amb la Nit dels Vidres Trencats de l’Alemanya nazi. El comunicat era tan desproporcionat, per dir-ho suaument, que semblava més propi de Vox, o de Casado, o de Rivera, que d’uns jutges, tret que a alguns jutges no els importi confondre’s amb la cacofonia de l’“¡A por ellos!”.

Però no és això el que voldria subratllar perquè ja sabem que tothom posa el focus allà on li interessa. Ja ho vam veure amb l’arsenal que guardava a casa el tipus que volia matar Pedro Sánchez, una foto que determinats mitjans no van publicar. Avui un tuitaire em deia: “¿Però no trobes que els mitjans d’aquí li donen molta més volada a la pintada a Llarena que als atacs que rebem nosaltres, que són molts més i més greus?” I li he contestat que sí, que sí que passa això que diu. Que algunes vegades passa per seguidisme editorial del gran megàfon dels mitjans espanyols. Però, a vegades, perquè hi ha accions, com aquesta de la pintura, que, objectivament, ens fan mal a tots. I que els mitjans catalans ho diguin ens honora a tots.

I, finalment, jo crec que cal posar en valor que la pintura a casa del jutge és un fet aïllat, que perd per golejada davant els atacs de l’extrema dreta, violenta per naturalesa, contra llaços i persones. Però que no podem caure en l’autoindulgència del “fet aïllat”, perquè un “fet aïllat” pot espatllar molts fets comuns.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.