L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez i Llarena, ja feu tard'

El jutge Llarena ha traspassat al president espanyol Sánchez la decisió del trasllat dels presos polítics a presons més a prop de casa. Diu el jutge que la competència és del ministeri de l’Interior, concretament d’Institucions Penitenciàries. Llarena es va treure les puces de sobre després que el nou ministre de l’Interior, un jutge, Grande-Marlaska, digués que portar els presos polítics catalans a presons catalanes és cosa del jutge.

Donant per descomptat que el que correspon amb els presos catalans no és que siguin apropats a casa sinó que siguin alliberats (perquè les acusacions de rebel·lió i sedició no s’aguanten –com diu una vegada i una altra la justícia europea– i la presó preventiva és del tot abusiva), el nou govern espanyol té ara una magnífica ocasió per demostrar que és diferent del del PP. És fàcil portar un vaixell de migrants que Itàlia no vol o deixar caure un ministre que s’ha fet un embolic. El més difícil, i per tant més valuós, és enfrontar-se a la caverna del PSOE, PP i Ciutadans i a la premsa nacionalista.

Sánchez ha de demostrar coratge polític. Hem de saber si tindrà el coratge de mirar als ulls dels espanyols i defensar la seva posició o actuarà acomplexat per la sospita que els hereus dels que van perdre la Guerra Civil són menys espanyols que els que la van guanyar. El govern del PP va fer veure que el Procés era un problema judicial, el jutge vol fer veure ara que aquesta és una decisió política, i mentre el poder executiu i el judicial discuteixen, els presos i les seves famílies pateixen. Cada segon que passa amb els presos a Estremera, Soto del Real o Alcalá-Meco augmenta la vergonya.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.