L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Sánchez contra el criteri dels científics’

Aquest matí el president Pedro Sánchez ha anunciat al Congrés que a partir de dilluns podran tornar a la feina els treballadors de serveis no essencials, excepte els que ja van quedar fora quan es va decretar el primer estat d’alarma, o sigui escoles, universitats, comerços, restaurants i en general aquells que comportin que es trobi molta gent en un mateix espai.

L’aposta de Sánchez és molt arriscada. Perquè, com pensa evitar que milions de treballadors es trobin als metros i als busos a la mateixa hora? Com pensa evitar que no s’encomanin si no hi ha mascaretes per a tothom? I diu que deixa en mans de les empreses les mesures de protecció dels seus treballadors. Algunes podran protegir-los millor que altres, però el risc de contagi està servit.

Sánchez ha buscat l’equilibri entre les mesures sanitàries i la recuperació econòmica. Necessita ingressos per pagar totes les factures que la Unió Europea no l’està ajudant a pagar. I no es pot permetre 15 dies més de confinament total. Però temem que buscant l’equilibri obtingui una recaiguda. La situació a Espanya, i a Catalunya, és molt delicada: les UCI catalanes estan ocupades al 87% per malalts de coronavirus. Es manté estable el ritme de contagis. A Catalunya hi ha, detectats, 30.000 positius. Entre els sanitaris hi ha 5.000 infectats. L’OMS acaba de demanar a Europa que sigui molt prudent. Espanya és el tercer país del món amb més morts, darrere d'Itàlia i els Estats Units

I recordem el que ens va dir el doctor Trilla dilluns passat: “Jo seria prudent en la desescalada”.

Mirin Singapur: anaven bé, van fer un assaig de tornar a la normalitat i des d’aquesta setmana tornen a estar confinats, perquè han tingut un augment de casos. Al transport públic hi han posat escàners de febre abans que els passatgers paguin el bitllet, i els que tinguin dècimes no podran entrar i els obligaran a anar al metge immediatament.

Temem que Sánchez ha tancat els ulls, ha creuat els dits i ha premut l’accelerador perquè la situació econòmica a Espanya és tan delicada que no es pot permetre continuar sense treballar.

El nostre reconeixement a tots els que treballen en primera línia, i un record per als que pateixen i per als presos polítics i exiliats.

I que tinguem un bon dia.