L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Presenteu armes’

"Sánchez creu que així rebaixa el cost polític de trobar-se amb Torra. No sembla l’inici del diàleg que hauria de permetre sortir del conflicte. Espanya es contradiu: proclama que a Catalunya s’ha produït el desafiament més gran, però amaga la bilateralitat amb què cal resoldre-ho"

Pedro Sánchez es reuneix amb Quim Torra avui a Barcelona al Palau de la Generalitat, on l’espera una guàrdia d’honor dels Mossos d’Esquadra. El cos policial de Catalunya perseguit judicialment fins a la revenja corporativista per la justícia espanyola a partir dels informes de la Guàrdia Civil farà les funcions simbòliques de tropes locals retent honors al cap de govern foraster, presentant les armes que els fiscals somniàvem poder demostrar que estaven al servei de la rebel·lió que mai no va existir.

Torra i Sánchez reprenen amb recels el camí del diàleg

Després, al saló Verge de Montserrat, Sánchez saludarà el president de qui va dir que era el Le Pen de la política espanyola, quan tot el nacionalisme espanyol, inclòs el socialista, va llançar als lleons de l’opinió pública un article del president català acabat d’investir en què denunciava amb termes adolorits i feridors la incapacitat d’alguns castellanoparlants d’acceptar amb normalitat el contacte social amb el català.

Després vindrà la reunió amb què Sánchez no busca complaure Torra sinó complaure Esquerra, els vots de la qual necessita per aprovar els pressupostos. I com que la Generalitat ha parlat d’autodeterminació i amnistia, com a punts a discutir, la Moncloa es presenta a Barcelona amb Constitució i Estatut. I amb propostes concretes per als "temes que realment importen als catalans”, com si no fes dècades que els governs espanyols posen excuses per no resoldre cap d’aquests problemes (pensin en Rodalies, per exemple).

Sánchez es reunirà amb el president de Catalunya però li negarà la interlocució única. Perquè després, Sánchez, en un gest que molestarà la Generalitat en la mateixa mesura que no satisfarà el PP, es reunirà amb Colau i Marín, amb els sindicalistes Ros i Pacheco, amb Josep González de la patronal Pimec, amb Guardans de Barcelona Global i amb Miquel Iceta. 

Sánchez creu que així transmet interès per totes les coses de Catalunya i rebaixa el cost polític de trobar-se amb Torra davant una Espanya mediàticament enverinada pel que fa a les coses de Catalunya.

No sembla l’inici del diàleg que hauria de permetre sortir del conflicte. Espanya es contradiu: per un cantó proclama que a Catalunya s’ha produït el desafiament més gran de la història de la democràcia espanyola i per un altre amaga la bilateralitat amb què cal resoldre-ho.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.