L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tots aquests, en quin món viuen?'

Encara mor gent, milers de treballadors encara no han cobrat l’ERTO del març, oblida-te’n del turisme aquest estiu, no sabem com podrem obrir les escoles al setembre, i parlen d’eleccions?

Demà farà dos mesos que centenars de milers de catalans ens vam tancar a casa. I ens pesa. Entre que necessitem treballar, que algunes regions del país i alguns països del món ja van a les botigues i a les terrasses, que ja es parla que tornarà la Lliga d’aquí un mes i que fa bo, ja sembla que el virus és cosa del passat.

Vegin aquestes boniques imatges del Pertús ahir: milers de francesos fent cua passant-se pel forro la distància de seguretat. Ahir els van deixar sortir fins a 100 quilòmetres de casa i el primer pensament va ser anar a comprar alcohol i tabac a Espanya. 

Error. Ahir a Catalunya van morir 88 persones, encara. 88. I ja n’hem enterrat (o no) més d’11.000. Només a Catalunya hi ha vora 400 malalts greus de coronavirus, avui.

Una cosa és que a les UCI el pitjor ja hagi passat i una altra cosa és que el virus hagi marxat. No només no ha marxat, sinó que no en tenim la vacuna.

Que als vespres hi hagi gent que vagi en colla, que quedi per fer esport o uns porros en grup diu que, en responsabilitat individual, podríem millorar. 

Costa més d’acceptar que els polítics pensin que poden tornar al business as usual

A Catalunya, Esquerra, els comuns i el PSC van coincidir el mateix dia a recordar-li al president Torra que va dir que convocaria eleccions així que s’haguessin aprovat els pressupostos. Els pressupostos ja estan aprovats, sí, ¿però es poden fer una campanya i unes eleccions en condicions, ara? I no em refereixo només a les distàncies de seguretat i que votem amb guants, sinó a les condicions socials, econòmiques, anímiques del país: encara mor gent, milers de treballadors encara no ha cobrat l’ERTO del març, oblida-te’n del turisme aquest estiu, no sabem com podrem obrir les escoles al setembre, i parlen d’eleccions? Per què? ¿Per refregar-nos la gestió de les residències, la gran tardança de Madrid a confinar, la recentralització, els militars a les rodes de premsa i el concert als terrats que volia fer l'Ajuntament de Barcelona?

A Madrid ha nascut una estrella, la presidenta regional, Díaz Ayuso, que amb rècord de morts i encomanats va demanar de passar a la fase 1. Quan va veure que era la riota, va dir que rebia moltes pressions. I diumenge va anar a fer-s’ho perdonar com si fos una Puríssima a la portada d’ El Mundo.

Mentrestant, Aznar, que se’n va anar de Madrid a Marbella quan deien a tothom que el més prudent era quedar-se a casa, la va felicitar ahir perquè la insulten més a ell que a ell.

Mentrestant, a la Moncloa, el president Sánchez, la patronal i els sindicats firmaven molt solemnes ells i molt guardant la distància de seguretat que allarguen els ERTO fins al juny. Fantàstic. Però ¿podrien pagar els ERTO del març, que som al mes de maig i milers de treballadors no tenen cap ingrés des de fa dos mesos?

Mentrestant, a Washington el nostre home contesta una pregunta d’una periodista americana d’origen xinès. 

I com que la pregunta que li fa no li agrada, perquè li demana per què va dient que tot va molt bé si hi ha més de 86.000 morts, el líder del món lliure li respon "Pregunta-l'hi a la Xina" i se’n va de la roda de premsa.

Els que passen de les normes de seguretat, els que no paguen els ERTO, els populistes, tots aquests, en quin món viuen?, perquè el virus sí que viu en aquest món.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.