L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El coronavirus sí que és un desafiament’

El president francès, Emmanuel Macron, va dirigir-se ahir als francesos i els va repetir unes quantes vegades “Estem en guerra”. Quan els estats es troben que han de convocar un país a un gran sacrifici nacional no troben una metàfora millor que la de la guerra, perquè estan estan avesats a la guerra, estan organitzats entorn de la guerra, però ara els governs comencen a veure que l’exèrcit més útil és el que porta bata blanca i que avui el veritable ministeri de Defensa és el de Sanitat. Ara mateix canviarien tot l’arsenal atòmic que tenen per una vacuna.

La crisi del coronavirus és tan forta que està fent desaparèixer l’economia, la política, la societat, la cultura, el futbol, les relacions personals. És un virus que mata físicament i que atura la societat.

Com a crisi, aquesta sí que ens posa a tots a llocs, aquesta sí que ordena prioritats. Ara estem redescobrint des del valor d’una abraçada fins a la importància de la sanitat pública. I, en general, la fragilitat de la condició humana.

El coronavirus. Això sí que és una desafiament. Per això, en moments com avui, no em puc estar de preguntar en veu alta si recordeu quan fa no gaire el Procés a Catalunya era “el desafiament més gran de la història de la democràcia espanyola”. S’acabava el món. Si llavors ja era exagerat, avui fa llàstima. El coronavirus. Això sí que és un desafiament.

Allò el desafiament més gran? Vinga. Algú em dirà que són dos problemes de naturalesa diferent. Precisament per això el Procés es podia resoldre políticament. El coronavirus, en canvi, es pot pal·liar, com a molt, políticament. Necessita un conjunt d’esforços sanitaris, científics i econòmics, i la màxima responsabilitat de tothom. Ja han mort 18 persones a Catalunya i el patiment econòmic serà general. El coronavirus sí que és un desafiament. Ho és tant que, posats a parlar de coses que han desaparegut, la monarquia ha col·locat la notícia de l’herència enverinada de Joan Carles I a Felip VI enmig d’una crisi mundial. Comparin l’actuació de Felip VI el 3 d’Octubre amb la d’ara. El rei, que tan enfadat estava aquell dia, també deu estar pensant avui que haver de denunciar els negocis del seu pare sí que és un desafiament.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.