Misc 09/07/2020

L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Joan Carles I, degradat a 'anterior jefe del Estado'"

Pretendre que el fill no hi té cap relació perquè va renunciar a l'herència és un conte de fades, però tenint en compte el predicament de la monarquia entre l’exèrcit i la justícia (i l’Íbex-35) no crec que siguem davant de cap 14 d’abril

4 min

Recordo com si fos ara quan, al cap de pocs mesos de morir-se Franco, l’única televisió que hi havia, Televisió Espanyola, i els diaris es van haver d’enfrontar a una problema: com n’havien de dir, de Franco? Ja no n’hi podien dir el Caudillo o el Generalísimo, perquè ja es veia que la intenció era passar pàgina de la dictadura, i tampoc n’hi podien dir “el dictador” perquè només feia quatre dies que el rei Joan Carles sortia per la tele al seu costat i, de fet, Espanya encara no era una democràcia. Parlar de Franco era incòmode, era una figura que feia nosa, i aleshores algú (que mai no sabrem qui va ser) va tenir una idea brillant: de Franco en dirien “el anterior jefe del Estado”. I va fer fortuna. El anterior jefe del Estado és purament descriptiu: abans n’hi havia un i ara n’hi a un altre. És objectiu, no implica qualificació política ni moral. De fet, té totes les virtuts, perquè a l’asèpsia hi afegeix la sempre interessant idea de la continuïtat de l’estat: els caps de l’estat es moren, poden ser generals, reis o polítics escollits democràticament, però si els posem simplement per ordre cronològic, hi tens la continuïtat de l’estat i, per tant, de la nació.

Així doncs, aquests dies, estic tornant, estem tornant, a aquella època. Ara des del cor de l’Estat al rei Joan Carles I ja en diuen “el anterior jefe del Estado”.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero: “Les actuacions judicials per part de tribunals de justícia d’altres països es dirigeixen a l’antic cap de l’Estat. No tenen cap repercussió o impacte sobre l’actual cap de l’Estat”.

També hi ha les variants “rey emérito” o, com va dir ahir la vicepresidenta Calvo, l’"actual jefatura del Estado”.

Tot això ve a tomb perquè ahir Pedro Sánchez va enfonsar definitivament la figura de Joan Carles de Borbó: “És evident que el conjunt de la població espanyola som testimonis d’informacions inquietants que ens pertorben a tots, a mi també. La Casa Reial està marcant distàncies davant d’aquestes informacions inquietants i pertorbadores i els ho agraeixo”.

Quan un president llegeix una resposta així i diu que els mitjans no miren cap a una altra banda està establint doctrina oficial: continueu publicant, que estem marcant distàncies amb Joan Carles per salvar el fill, i el sistema. S’han acabat els temps en què el Polònia, que era dels pocs que en parlava, feia aquell esquetx del rei cantant sota una pluja d'excrements i dient que ell no es mullava per més porqueria que publiquessin sobre ell.

Total, que parla Sánchez i La Razón ho té clar:

portada razon 09/07/20

Sánchez abandona Don Juan Carlos: “Las noticias son inquietantes”, i subratlla que Sánchez canvia d'estratègia i aplaudeix Felip VI perquè marca distàncies amb el pare. Home, si Felip se separa del pare, imagina’t el govern.

Tan significatiu és tot això que avui la periodista Mariángel Alcázar escriu a La Vanguardia que aquesta presa de posició de Pedro Sánchez: “Implica la condemna i la mort civil de la figura del rei Joan Carles, sense que la justícia hagi tancat les seves investigacions. El desprestigi del rei Joan Carles, per més tallafocs que s’hi posin, afecta també la institució i dona arguments als que volen aspirar a canviar l’actual règim de monarquia parlamentària”.

El comentari de Sánchez és més profund del que sembla, la doctrina és la que dèiem l’altre dia: enfonsar el pare per salvar el fill.

Notin que Podem està molt callat. I el PSOE no està per fer caure la monarquia, perquè sap que la Corona sempre estarà en deute amb un partit teòricament republicà.

Jo també crec que enfonsar Joan Carles i pretendre que el fill (a qui pel cap baix van pagar un viatge de nuvis de mig milió d’euros) no hi té cap relació perquè va renunciar a l'herència és un conte de fades que no ens podem empassar. Però tenint en compte el predicament de la monarquia, i especialment de Joan Carles, i que va tenir un regnat llarg, entre l’exèrcit i la justícia (i l’Íbex-35), tampoc no crec que estiguem davant de cap 14 d’abril.

Perquè encara que la doctrina sigui deixar-lo caure, n’hi ha molts disposats a parar el cop:

portada mundo 09/07/20

”Les confidències del rei emèrit al seu entorn. Els 65 milions no són comissions de l’AVE. És un agraïment saudita per la seva amistat pública. La casa reial ha deixat l’emèrit a la seva sort i s’equivoca. Una amant despistada disposada a mentir és una bomba”.

Ho veuen? L’anterior cap de l’Estat encara té qui li posa un matalàs.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats