L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si amb el 20-S han mentit, preparem-nos per a l’1-O'

"Si han dit tot això del 20-S, ja es poden imaginar el que ens haurem de sentir dir l’1 d’octubre. Hauran de fer molt de soroll per tapar tanta violència d’estat"

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

Ahir, 20-S, semblava el dia de la mentida. Parlaven de la concentració davant Economia de fa un any i deia Casado: “violent setge”. Deia Zoido: “actituds violentes”. Deia Rivera: “van assetjar servidors públics, van destruir cotxes”. Va dir Aznar aquesta setmana: “violència”. Menteixen, ho saben i els és igual, perquè es tracta de tranquil·litzar la societat espanyola que l’escarment a Catalunya està plenament justificat. Fa mal sentir-ho. Com vam descobrir l’1 d’Octubre, fan més mal les mentides que els cops.

Milers de persones tornen a concentrar-se davant d'Economia un any després dels escorcolls

A vegades, en actes amb públic, els assistents ens pregunten als periodistes com és que els mitjans espanyols no expliquen que no hi ha hagut violència i com és que, tenint en compte que molts espanyols tenen família a Catalunya, no fan la senzilla comprovació de saber si el que els expliquen és veritat.

Sobre els mitjans espanyols, consideren que Espanya està sota un atac i tanquen files amb la unitat, perquè quan un país està en guerra, és difícil criticar el govern. Tant és així que alguns es brinden a filtrar les mentides del govern o publicar-ne la  propaganda. Això és un peix que es mossega la cua: les televisions criminalitzen l’independentisme (¿s’enrecorden d’aquell titular que deia que els manifestants de Brussel·les passejaven el seu odi a Espanya?), els balcons s’omplen de banderes i els mitjans multipliquen la dosi perquè han trobat una connexió emocional amb els lectors o espectadors i no es volen quedar despenjats. L’anticatalanisme ven.

"La reacció irada davant una proposta democràtica és capaç de treure el pitjor de l’estat espanyol, sobretot perquè sap que a les urnes la independència podria guanyar"

I pel que fa a la gent, els hi posen difícil amb tanta mentida i distorsió de la realitat, és cert, però lamento concloure que hi ha un moment en què ja no és que no hi vegin o no hi sentin, sinó que, tractant-se Catalunya, hi ha un moment en què ja no volen veure ni sentir. La reacció irada davant una proposta democràtica és capaç de treure el pitjor de l’estat espanyol, sobretot perquè sap que a les urnes la independència podria guanyar.

Ahir González i Aznar van participar en un acte sobre els 40 anys de la Constitució i van dir que reconeixement de la diversitat sí, a canvi de lleialtat.

Si entenem per lleialtat no qüestionar l’ordre constitucional, el catalanisme va actuar sempre lleialment. Sense violència, com per desgràcia va tenir el País Basc. La sentència de l’Estatut, en canvi, va ser una gran deslleialtat del PP.

Quan hi va haver els atemptats jihadistes fa un any a Barcelona i Cambrils, tothom va admetre que la resposta dels Mossos havia sigut molt eficaç. ¿No hauria sigut lògic que Rajoy hagués presumit de Mossos? De dir: “¿Veuen com tenim un estat autonòmic que funciona, fins al punt que la policia catalana s’ha encarregat eficaçment de la resposta?” ¿No creuen que el que hauria sigut intel·ligent és una condecoració de l’Estat als Mossos que van participar en l’operació? ¿En comptes d’això què tenim? Trapero processat i els Mossos assenyalats.

Si han dit tot això del 20-S, ja es poden imaginar el que ens haurem de sentir dir l’1 d’octubre. Hauran de fer molt de soroll per tapar tanta violència d’estat.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.