L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Va de pressupostos’

Pedro Sánchez ha anunciat avui que ja ha arribat l’hora de jugar-se-la. En una entrevista a Efe, ha avançat que aquest divendres enviarà els seus pressupostos al Congrés, encara que no té els vots que li calen per aprovar-los. Aquí és on el PDECat pot tenir la clau, si més no perquè els pressupostos siguin acceptats i es puguin negociar, i sembla que la posició dels postconvergents es decidirà a Waterloo, en una reunió amb Puigdemont, dilluns que ve. Tant el PDECat com Esquerra estan intentant vendre cars els seus vots i demanen alguna cosa de part de Sánchez. Aviat sortirem de dubtes, perquè Sánchez, com els deia, ha decidit forçar els ritmes de negociació i jugar-se-la en un termini de dies i, si no pot passar els pressupostos, ja podrà anar pensant en convocar eleccions.

El president espanyol ha dit més: que la declaració de Pedralbes reconeixia que hi havia una crisi política a Catalunya que s’havia de resoldre amb diàleg i llei, ha demanat a l’independentisme parlamentari que reuneixi la taula de coordinació de partits perquè facin una proposta molt àmplia. Cal recordar a Sánchez tants cops com calgui que el 2005 el Parlament va enviar a Madrid un Estatut amb el 90% dels vots del Parlament i el TC se’l va carregar. Sánchez demana grans consensos a la societat catalana, però cal preguntar-li quin consens sobre Catalunya podria sortir avui de la societat espanyola, amb el PP i Ciutadans competint per ser l’extrema dreta i dient cada dia que aplicarien un 155 permanent.

En tot cas, hi ha una oportunitat per fer política, dins les limitacions de tenir presos i exiliats, també la Generalitat ha d’aprovar els seus pressupostos, i, atès que ens hem passat mesos reclamant política i no jutges ni policia, no s’hauria de menysprear cap ocasió.

Per cert, li han preguntat si Borrell podria deixar el ministeri d’Exteriors per convertir-se en candidat a les europees. I el president espanyol obre la porta al canvi. Vejam com s’ho prendrà Borrell.

Això ha passat aquest matí, però avui ja ens hem llevat amb la notícia de portada.

Un dels advocats de polítics investigats per l’1 d’Octubre ha denunciat que el jutge Martínez Sunyer, el jutge instructor del famós jutjat número 13 de Barcelona, va ser escollit a dit perquè era de confiança de Carlos Lesmes, el president del Suprem. Recordem que Martínez Sunyer va morir fa dos mesos i que, un parell de dies abans de morir, Lesmes li va enviar una carta en què hi deia: "Cambiaste el rumbo de la historia misma de nuestro país”.

El truc consistiria en fer la trampa de presentar una querella contra polítics catalans (el jutge Vidal va ser el primer) el dia que hi ha un jutge de confiança. Per això aquest advocat demanarà la nul·litat de la causa per la designació irregular de l’instructor, Ramírez Sunyer, perquè hi ha dubtes de la seva imparcialitat. Un diria que els dubtes són pràcticament en la majoria d’accions empreses contra els presos polítics i els acusats, però almenys en aquest cas sembla que es podria provar.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.