Misc 24/01/2020

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘La dignitat del Parlament amb les eleccions a la vista’

"El que s’acabarà derivant d’aquesta crisi són unes eleccions anticipades i la pugna entre Junts per Catalunya i Esquerra per la presidència explicarà les decisions més importants que veurem a partir d’ara"

3 min

La presidència de Torra i, amb ella, aquesta legislatura estan donant símptomes de col·lapse. Com saben, ahir el Tribunal Suprem va dir: més endavant ja diré si el president Torra queda inhabilitat per sentència ferma per desobediència, però de moment té raó la Junta Electoral Central i Quim Torra queda inhabilitat com a diputat.

La qual cosa, com diu Ekaizer, és matar dos ocells d’un tret, perquè ara ja és segur que el Suprem acabarà inhabilitant Torra. I ara què passarà? Ahir mateix, a la Junta Electoral li va faltar temps per demanar al Parlament que enviï a Madrid tots els documents que demostrin que ha fet tots els passos perquè Torra ja no sigui diputat. I que els faci ràpidament, perquè dilluns hi ha ple del Parlament, i caldrà veure si Torra ocupa el seu escó o vota. Per acabar-ho de complicar, Pedro Sánchez ha dit que manté la reunió prevista amb Torra (per aquella cosa que potser no és diputat, però sí president) i Casado ja ha amenaçat el president espanyol de posar-li una querella si es reuneix amb Torra perquè ja no és president. Al mateix temps, Torra va recordar ahir que a ell el van fer diputat els ciutadans amb el seu vot, i que això li permetia ser president (perquè per ser president cal ser diputat) i que fa pocs dies la majoria del Parlament va rebutjar que una resolució d’un òrgan administratiu com la Junta Electoral li retirés la presidència. O sigui que ara totes les mirades estan posades sobre el president del Parlament, Roger Torrent, que de moment recorda que la retirada de l’escó a un diputat per decisió de la Junta Electoral no és un dels casos previstos pel reglament del Parlament, i potser acaba demanant un informe als lletrats de la cambra.

Bé, si ens han seguit fins aquí vencent la temptació d’anar a YouTube i posar-se un vídeo de gatets (o alguna cosa més forta, com ara Rajoy pensant de presentar-se a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol), probablement deuen haver vist que hem procurat explicar-nos tan bé com hem sabut sobre per què diem que la legislatura està al límit del col·lapse i que caldrà anar a noves eleccions (precisament ara que el Govern tenia el suport dels comuns per aprovar pressupostos). Entremig, la justícia espanyola pot cobrar-se una nova peça, el president del Parlament, Roger Torrent.

Diguem abans que res que Torra sabia que desobeïa, ell mateix ho va dir al judici, però que és una vergonya que pugui ser destituït de la presidència per haver penjat una pancarta. És una vergonya per desproporcionat, per arbitrari, perquè forma part del mateix “¡A por ellos!” amb què l’Estat es relaciona amb Catalunya, de manera que Torrent hauria de mostrar-se ferm en la defensa dels drets d’un dels seus diputats i de la sobirania de la cambra.

Amb tot, el que ja es veu és que el que s’acabarà derivant d’aquesta crisi són unes eleccions anticipades (perquè tocarien el desembre del 2021) i que la pugna entre Junts per Catalunya i Esquerra per la presidència explicarà les decisions més importants que veurem a partir d’ara.

Mirin, ahir a la tarda tres-centes persones van assistir a la taula rodona organitzada per l’ARA a l’Orfeó Martinenc de Barcelona amb els sis periodistes autors del llibre Tota la veritat, un treball que ja podem considerar canònic a l'hora d’establir un relat fidedigne i compartit sobre els fets al voltant de l’1 d’Octubre, que potser molts de vostès han llegit. En un moment del debat els vaig preguntar, sobre el matí que Puigdemont anava a convocar eleccions però va acabar anunciant la DUI, qui dels dos, Puigdemont o Junqueras, volia eleccions i qui volia DUI. I aquesta va ser la resposta de la periodista Neus Tomàs: "Volien el mateix que volen ara, guanyar les eleccions".

A Catalunya, com a tot el món, els partits el que volen és guanyar les eleccions. El que passa és que les circumstàncies no són normals a Catalunya. però això ja fa molt temps que està reflexionat, i la unitat no hi és ni se l’espera.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. Bon cap de setmana.

stats