Publicitat
Publicitat

BONDIA

“Acumulació d’indignació i una suma de raó”

Ciutadans viu en un estat d’actuació televisiva constant que demana irritació i bronca

SI TENEN UNS MINUTS recuperin el discurs que va pronunciar ahir Ernest Maragall com a president de la mesa d’edat del Parlament. Hi trobaran definicions com “la societat amb dret a existir per ella mateixa”, records de la “ingenuïtat” del seu germà Pasqual quan va estendre la mà a l’estat espanyol amb l’Estatut del 2006, o la cita de l’immortal vers del seu avi Joan, a El cant de la senyera, en què demana que doni “veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç”. La manera com Arrimadas va menystenir-lo explica fins a quin punt Ciutadans viu en un estat d’actuació televisiva constant que demana irritació i bronca. Maragall, 75 anys, va afirmar que Espanya “no sap guanyar” i només sap “derrotar, imposar, humiliar i castigar” Catalunya. Però també va dir: “Coneixem bé les nostres forces i sabem mesurar millor les de l’Estat”.

Riure, malgrat tot

Etiquetes