Davant de casa, no surten a aplaudir

Ahir, a les vuit del vespre, un tren de Rodalies que circulava per Cornellà de Llobregat va passar fent sonar el xiulet, mentre la gent aplaudia els sanitaris des dels balcons. L’aplaudiment de les vuit és molt emocionant. Dins la muntanya russa anímica que estem vivim (hi ha estones de tot), és reconfortant per a l’esperit poder acabar el dia asserenats, donant gràcies col·lectivament als que treballen a la zona zero, encara que sigui mirant-nos a distància i no puguem fer-ho junts a les places. Just al davant de casa hi tinc un edifici amb 24 balcons, però només surten aplaudir a tres o quatre. A la resta no s’hi veu llum i la majoria tenen les persianes abaixades. Són pisos turístics. Durant anys ha estat un no parar de taxis i de traca-trac de les maletes. Imatge semblant a la de desolació hivernal dels municipis turístics de costa.