El president Torra i el nostre moment

Una presidència és, pel cap baix, un to i el de Torra és el to del coratge cívic, el de les paraules de pes dites sense alterar-se. Però una presidència és, sobretot, una direcció. I com que Torra és un independent inesperat i interí en un govern de coalició de partits escapçats, desconfiats i vigilats per un estat hostil, el seu discurs d’aquest dimarts ha ofert idees per a un reabastiment moral dels dipòsits de resistència més que no pas la seguretat de qui té les cartes de navegar de la iniciativa política. Torra va venir a dir que, en consciència, no resistiria ser president tenint a les presons de Catalunya uns polítics injustament condemnats, però va deixar oberta la resposta que hi pugui donar el país. L’espera de les sentències com a nou moment per a l’empoderament popular torna a fer descansar els avanços de l’independentisme en els autogols de l’Estat. El nostre moment es va fent llarg, però a això ja hi estem fets.