Avui és 27 d’agost; falta un mes. Ahir es van reunir a Barcelona els 135 candidats de Junts pel Sí. I, amb aquest motiu, l’ARA ha tingut accés a l’argumentari de la candidatura. Com escriu avui Roger Mateos, per replicar l’argument d’aquells que defensen que el més urgent són les polítiques socials i no la independència, Junts pel Sí lliga una cosa i l’altra: “Les retallades s’acaben només amb un estat propi”, diuen. Parlen d’un estat propi, i no de la independència, com una manera d’atraure els que el 9-N van anar a votar i van votar ‘sí’ a l’estat propi però ‘no’ a la independència, perquè com dirà una de les tesis que més desenvoluparà Junts pel Sí, l’únic canvi real, l’única manera de passar de tenir un estat que et “va en contra” (com diuen Junts pel Sí) a un que et va a favor (que és el mínim a què aspira qualsevol ciutadà del món) passa per un èxit inqüestionable del ‘sí’ el 27-S, perquè, diuen, “tot el que no sigui vot al ‘sí’ serà comptat com un vot al ‘no’”.
Bé, aquests són els arguments principals que repetiran des de la candidatura de Romeva, Mas i Junqueras, i a hores d’ara semblen arguments tan clars com obvis. Són arguments que s’han anat coent en un foc lent, de cinc anys, arguments que van començar a considerar centenars de milers de catalans el 2010, quan el TC va sentenciar l’Estatut, i en la mesura que el govern de l’Estat ha tancat qualsevol via de diàleg a les reivindicacions catalanes.
El dia va ser menys clar per a Jordi Sànchez, president de l’ANC, que al matí va dir a la SER que en un moment inicial un estat català quedaria fora de la Unió Europea. Després, quan tots els adversaris polítics se li van tirar a sobre, Sànchez va rectificar via Twitter: “No hi ha cap motiu per pensar que la independència expulsarà 7,5 milions de catalans de la ciutadania europea de la qual ara disposen” i que si la UE està fent l’impossible perquè Grècia no surti de la UE, no permetrà que Catalunya en surti.
Aquest és un punt delicat del debat, perquè toca la cartera, toca les empreses i crea incertesa. Esclar que la certesa, la de continuar igual, ja sabem que va conduint Catalunya a la irrellevància provincial per la via de l’ofec econòmic i el menysteniment polític i cultural. Si el 27-S hi ha un gran resultat per al Sí, Madrid i Brussel·les hauran de rendir-se a l’evidència. Amb més o menys bon grat, amb més o menys rapidesa, però no podran ignorar-ho.
Però el 27-A, que és avui, el món continua girant. Llegim la crònica d’Isaac Lluch, des d’Alemanya: la cancellera Merkel va anar ahir a visitar un alberg per a refugiats sirians. Va ser rebuda amb crits de “traïdora” per manifestants d’ultradreta. En aquesta zona visitada per Merkel hi ha hagut incendis d’albergs per a refugiats, tot fa pensar que provocats, i Merkel va afirmar: “Hem de posar totes les nostres forces a dir clarament que no hi ha cap tolerància amb aquells que posen en qüestió la dignitat d’altres persones, amb qui no està preparat per ajudar allà on es demana ajuda humana i legal”. Al costat d’aquesta notícia, Cristina Mas explica avui que als immigrants que volen entrar a Europa –i que paguen fortunes per viatjar a la bodega d’una pastera– “els traficants els cobren per sortir a respirar a coberta”.
Un sent això i pensa què hi poden fer els governs, què hi pot fer la UE, què hi podem fer nosaltres, i conclou que a part d’ajudar en allò més immediat, un no es pot desentendre dels problemes del món, començant pels de la seva pròpia societat. Sovint a Catalunya tenim tendència a l’empatx de responsabilitat afegida, però crec que és una magnífica manera de mantenir la forma cívica, el debat social, no cedir a la dolça temptació de no reduir la política a votar cada quatre anys.
Un últim apunt del 27-A. Segur que saben que ahir un home va matar dos excompanys de feina, dos periodistes d’un canal de televisió americà, quan estaven treballant en directe. De cops de ràbia criminals n’hi ha i n’hi haurà. Ara, si t’agafen desarmat són molt menys mortals. Les xifres parlen per si soles. Mirin aquests gràfics: els Estats Units són el 4,4% de la població mundial. Però els civils americans tenen el 42% de les armes en mans de civils, a tot el món. El dia que facin com nosaltres i renunciïn a les armes s’acabaran gairebé totes les notícies com aquesta.
Tots els països tenen els seus debats. En 27-A i en 27-S.
