La carícia, el que es troba a faltar a la presó

LA DURESA de la presó se’ns ha fet més pròxima a través de l’experiència de Junqueras, Forn, Sànchez o Cuixart. I un detall que s’observa és que a les seves cartes no hi falten gairebé mai invocacions a l’estimació o a la tendresa. Són conceptes absolutament aliens al discurs públic, a la pràctica política i a la vida competitiva que portem tots plegats. Si el que més desitgem és el que no tenim, podem deduir que el que més troben a faltar a la presó és, precisament, el que més invoquen: la tendresa, l’afecte que converteix en un cel les relacions humanes, el que eleva un àpat, una conversa, un passeig o qualsevol altre moment de la vida quotidiana a la categoria de felicitat. El seu avís ens convida a pensar que el que més s’assembla a una presó és una vida sense tendresa.