Disposar d’un estat té dos avantatges: un, que és propi. L’altre, que si és nou pot ser més eficient que l’antic. El cens de catalans a l’estranger entra de ple en el segon plantejament. Si en alguna prestació de servei l’estat espanyol ha demostrat últimament una ineficiència clamorosa és a assegurar-se que els expatriats puguin votar, tant se val que les eleccions siguin generals, andaluses o asturianes. A les catalanes del 2012 només van poder votar un 5% dels 156.000 electors que eren fora. A l’ambaixada espanyola a Washington un alt funcionari va comentar-me: “Ui, no t’amoïnis, jo fa molts anys que visc a l’estranger i tampoc no he pogut votar mai”. Les eleccions eren el 25 de novembre. Les paperetes van arribar a casa el 6 de desembre, Dia de la Constitució.
