En l’íntima deliberació contínua sobre l’anàlisi del procés, m’he trobat superant la clàssica disjuntiva entre el pessimisme de la raó i l’optimisme de la voluntat per entrar en un territori diferent, que és el de la força de la raó (d’estar carregat de raons) que comparteixo amb tants milers de conciutadans i que realimenta la confiança en el futur col·lectiu. Avui, mentre constatem que l’esquerda en la unitat política catalana s’ha fet més ampla, no perdem de vista que vivim en un estat que està considerant prohibir fins i tot aquest nou 9-N de voluntaris i sense cens per, a continuació, titllar-lo de simulacre de democràcia. Si continuem involucrats massivament en el procés, mantindrem Catalunya a l’escenari internacional i al cantó correcte de la història.
