El dèficit de veritat reial

Els discursos reials no desborden mai les línies que tracen els governs de torn, i això els acaba restant qualsevol presumpció d’interès, perquè el rei no sona mai a àrbitre imprevisible sinó a part. La deriva va batre tots els rècords quan el seu antecessor va afirmar que “no es va obligar ningú a parlar en castellà”. Aquest dimecres, a Estrasburg, Felip VI ha dit que “Espanya se sent orgullosa de la seva diversitat”. No dubto que el rei se’n senti, però el que és la llei, segur que no. Un exemple entre mil possibles: al Parlament Europeu un eurodiputat no pot parlar en català. Ni al Congrés. De quin orgull parla? Un discurs reial pot sonar buit, però, com a mínim, s’ha de conciliar sempre amb la veritat. Perquè, a més a més, no és qüestió d’orgull, sinó de dret i de poder.