Misc 30/12/2015

Un desig per al 2016. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

2 min

Arribem a final d’any amb Mas sense investir i amb la CUP buscant la manera de desempatar. Un aire de cançó trista, com de carrer buit després d’una gran manifestació, com de balcó amb una bandera descolorida, potser oblidada, sobrevola la política catalana. És el silenci que s’ha apoderat dels votants del ‘sí’ des de la nit del 27-S, ja fa tres mesos. O tres anys.

A Madrid, Rajoy, l’home impertorbable, que ha perdut tres milions sis-cents cinquanta mil vots i 63 diputats, ha enumerat les coincidències que l’uneixen amb el PSOE i Ciutadans per formar govern: la unitat d’Espanya, la sobirania nacional, la igualtat entre els espanyols i la recuperació econòmica. Posats a dir obvietats li ha faltat dir: respirar, menjar tres cops al dia i dormir vuit hores. Ha dit que no parlarà amb els independentistes.

Acaba l’any polític amb la feina per fer, i, alhora, amb molta feina feta. Perquè la reclamació per la sobirania de Catalunya és aquí per quedar-se. I la reclamació d’un nou ordre social, més just, també. Tants canvis que han sacsejat la societat, lògicament han acabat per fracturar el sistema de partits: Convergència desapareixerà l’any que ve, CiU es va trencar, Unió no té cap diputat enlloc, el PSC és una ombra del que va ser, Iniciativa s’ha rendit a la força de Colau i de Podem…

Se’n va l’any 2015. La riquesa es continua concentrant en poques mans, algunes empreses es deslocalitzen fiscalment, mentre el salari mínim puja un 1% i les pensions un 0’25%, i un 80% dels menors de 30 anys viu amb els pares. Carregar-se la classe mitjana i l’estat del benestar és com una mena de canvi climàtic social: algun dia serà massa tard per evitar les conseqüències que ens afectaran a tots.

Per això hi ha qui fa servir la paraula ‘odi’ al seu discurs polític. Desig per al 2015: esborrar la paraula ‘odi’. L’odi és benzina per destruir, però no per construir.

A tothom, però molt especialment als que ens veieu des de qualsevol país món, lluny de Catalunya, sapigueu que aquí ens tindreu si, com deia mestre Fabra, esteu disposats a no abandonar mai la tasca ni l’esperança.

Que tinguem un bon dia, i un bon any nou.

stats