Per què ha plegat Sandro Rosell? Per què només van passar dos dies entre l'afirmació que volia anar a declarar davant el jutge (dimarts) i l'anunci de la seva dimissió (dijous)? Part de la resposta la vam trobar en la roda de premsa de dimarts, quan, davant la insistència dels periodistes a preguntar-li per Neymar i no pel Camp Nou, va pronunciar la frase que resumeix una manera d'entendre la vida: " Y ya vale, ¿eh? "
En el món de la gent acostumada que ningú els porti la contrària, n'hi ha prou amb un gest sec amb les mans perquè desapareguin les incomoditats. Rosell ja en tenia prou, però la premsa, i el més important, el soci, no. I per això, tres dies més tard, Rosell ja no era president i el seu successor havia de sortir a explicar amb un powerp oint que Neymar li havia costat al Barça bastant més del que Rosell havia anat afirmant.
Fins i tot a Davos saben que remenar les cireres comença a ser una qüestió de mèrit personal, no de posició social. Un problema públic ja no es tapa amb un " Ya vale, ¿eh? " Calen dos elements per gestionar-lo: la veritat i capacitat de convèncer. Ja no som, ben bé, en l'època del consell que li va donar a Joan Laporta un actual directiu del Barça: "No en tens ni idea. A Barcelona manen tres persones: el president de La Caixa, el comte de Godó i el president de la Generalitat". Potser Rosell no va entrenar gaire la seva personalitat de líder perquè va pensar que no li calia. I va confiar massa que els poders fàctics que li van aplanar el camí a la presidència el podrien salvar sempre, fins i tot quan els seus repetits errors fossin indissimulables.
Ara el consell diu que es veu amb cor de tirar endavant el projecte de Rosell sense el president, posant-lo en mans de Josep Maria Bartomeu, i que no té cap intenció de convocar eleccions fins quan toquin, el 2016. ¿Podran aguantar Bartomeu i els seus companys? Potser no tenen més remei: a part del que pugui considerar el jutge, si Hisenda acabés entenent que el que va cobrar el pare de Neymar és salari, al Barça li pot sortir tan cara la broma que la directiva necessitaria anys per eixugar les pèrdues. Si durant aquests anys es convoquessin eleccions, i l'actual consell les perdés, la junta entrant, d'acord amb els estatuts reformats per Rosell, hauria d'exercir una acció de responsabilitat contra la sortint.
I, finalment, el soci Jordi Cases ahir va anunciar que retirava la denúncia, satisfet amb les explicacions de Bartomeu (i amb la dimissió de Rosell, esclar). Que se sàpiga, només es representa a ell mateix. Des de Melbourne, on va anar a comprar un club per fer-ne el City d'Austràlia, Ferran Soriano repetia que no coneixia Cases ni ningú que el conegués, i que el seu únic interès era el Manchester City. I que, per tant, no serà en cap pròxima candidatura blaugrana. Però sí a Manchester, el 18 de febrer, per rebre el Barça amb tota la cordialitat i seure a la llotja al costat de Bartomeu.
