Un bon director de diari és aquell que sap que les coses van bé quan, per culpa de la bona feina dels seus redactors, ell té maldecaps amb el poder, perquè segur que estan servint l’interès públic. I protegeix la seva gent de les pressions. És el que va fer Ben Bradlee amb Bernstein i Woodward al Watergate. Va tenir la sort de coincidir amb una propietària del Washington Post, Katharine Graham, que va resistir les ires d’una Casa Blanca enfurismada, ella que era pur establishment. Tots quatre van beneficiar-se de viure en un país on la llibertat de premsa era llei des del 1791. I tenien molt sentit de l’humor. Quan va caure Nixon, el diari va publicar un anunci de les seves pàgines d’ofertes de feina, en què Ford deia: “He trobat la feina de president a les pàgines del Post ”.
