Misc 23/12/2015

Sense por al compromís. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

3 min

Doncs ja està, Junts pel Sí i la CUP han acabat de negociar i ahir van enllestir el document que diumenge, l’endemà de Sant Esteve, la CUP sotmetrà a la votació de l’assemblea del partit que es reunirà a Girona.

És un moment més delicat del que ja sembla. Mirin el que va passar ahir. La CUP va enviar un correu als mitjans que deia: “Avui farem una roda de premsa per explicar la proposta d’acord que els nostres negociadors i els de Junts pel Sí han tancat i que la CUP portarà a l’assemblea del dia 27”.

Però quan van sortir els negociadors, es van definir com a “simples intermediaris” que no aniran a Girona a defensar el text, sinó a presentar-lo, “explicarem les negociacions però no defensarem un document que no és nostre”.

Home, si l’has estat negociant és teu, o alguna cosa teva té. Si no contingués res que no valgués la pena, suposo que ja no l’haurien portat a consideració de les bases del partit.

Explico això com a mostra de la incomoditat en què la CUP s’ha mogut durant aquests tres mesos que han passat des de les eleccions i que han tingut a sobre els focus i el #pressingCUP.

Però aquesta incomoditat no és només a causa de la pressió exterior. No, aquí les tensions són internes i són òbvies: partim del principi que ningú de la CUP, en circumstàncies normals, investiria Mas, perquè creuen que no eixampla la base independentista, perquè el troben vinculat a corrupció i retallades. Però, ai las, resulta que les condicions no són normals: Junts pel Sí i la CUP estan intentant la independència, i els resultats del 27-S fan que els vots dels diputats de la CUP siguin imprescindibles. Davant d’això, a la CUP hi ha dues posicions: investir Mas o no investir-lo.

Entre els del ‘no’ n’hi ha que ni que Junts pel Sí hagués fet la vertical, no en volen saber res. Aquesta nit un d’aquests grups, Endavant, ha emès un comunicat en què diu que davant els resultats de Convergència el 20-D, val més anar a unes altres eleccions al març que acceptar aquest acord.

És majoritària aquesta posició dins l’assemblea? No ho sabem, esclar, això ho sabrem diumenge, però sabem que el ‘no’ fa més soroll que el ‘sí’, s’expressa amb més naturalitat, hi ha “‘sí’ ocult” a la CUP, gent que admet que durant la campanya van repetir que no investirien Mas, però també van dir que no farien descarrilar el procés. Gent que diu, “home, si fóssim 100% coherents, el problema no és Mas, sinó Convergència. I direm no a Mas però sí a Convergència?”. D’aquests n’hi ha més dels que sembla, i alguns estan dins el grup parlamentari. Són cupaires que creuen, com va escriure David Fernàndez al seu article a l’ARA, que ara caldria donar almenys dos vots per investir Mas per anar a favor del procés, perquè en cas de dubte, s’ha d’anar favor del procés. Són gent que creu que si diumenge surt que no, la CUP haurà frustrat molta gent, incloent-hi gent que els van votar, i no haurà sabut omplir aquests tres mesos amb un relat que la gent entengui.

Més aviat, entenem nosaltres, el que la CUP expressa és por, por al compromís, por a trair algun principi. Esclar: per una formació de la cultura política de la CUP, tot això és molt incòmode. Però se suposa que per això estan ficats en política. Que a l’Ateneu tot quadra i la gent és com tu, però al Parlament, no.

Finalment, la política espanyola comença a estar igual. Avui es reuneixen Rajoy i Sánchez. I, atenció perquè ahir va parlar Susana Díaz. I dic atenció perquè Susana Díaz veu Sánchez afeblit pel resultat i creix en el seu paper de ‘lideresa’ a l’ombra, i identifica un perill: Ada Colau. Primer va dir que ni parlar-ne de pactar amb Rajoy, però sobretot, res de pactar amb Podem.

Compte, perquè Díaz és una fletxa, i quan entronitza algú com a adversari i l’identifica com algú que li pot arrabassar el lideratge social d’Espanya, és que creu que cal començar a pintar-la com la dolenta de la pel·lícula. Díaz va prendre nota de l’èxit de Colau a Madrid i aquest paper d’heroïna dels dèbils el volia per a ella, si no, per què la presidenta d’Andalusia hauria d’estar parlant de l’alcaldessa de Barcelona?

El 2016 promet tant com el 2015.

stats