Misc 24/07/2015

La vida no para. L'editorial d'Antoni Bassas

3 min

Aquest és l’últim comentari editorial de la temporada i no farem res per evitar que sigui del gènere “Comiat abans de vacances”. Les vacances. Aquesta trampa del cervell consistent a fer-nos creure que el setembre és molt lluny... No serem nosaltres els que diguem el contrari, i menys aquest any, perquè necessitem creure que falten un munt de dies abans de viure el que ens espera: l’11 de Setembre, el 27-S, el 28-S i les eleccions espanyoles.

I per si això fos poc, venim d’una temporada complerteta: la Via Catalana de l’11-S passat, l’inoblidable 9-N o la història d’una activista antidesnonaments convertida en alcaldessa de Barcelona.

Ahir Colau va ser notícia perquè continua fent gestos de ruptura simbòlica amb el passat: va fer retirar davant les càmeres el bust de Joan Carles I que hi havia al saló de plens, just l’endemà d’haver tret la missa de la Mercè del programa oficial de les festes, just l’endemà d’haver renunciat a la llotja del Liceu... Se’n diu comunicació, d’això, però és més que comunicació: ahir el Parlament va aprovar unànimement la llei contra els desnonaments, basada en la ILP, la iniciativa legislativa popular de la PAH, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Ada Colau hi era i la redactora Núria Martínez escriu que, al final del debat, Colau, “amb els ull vidriosos, va reivindicar que la gent s’està reapropiant de la política”. Aquest és un signe dels nostres temps, la societat vol fer un ús efectiu de la seva sobirania teòrica davant una organització econòmica que ha anat imposant-se a les nostres vides.

A Catalunya, la recuperació de la sobirania per part de la gent és al centre de tot el que està passant, i això no és d’ara, la nació viu al carrer des del 2010. I per això, el 27-S Mas i Junqueras aniran junts en una llista encapçalada per Raül Romeva –a qui ahir ja li van deixar clar que el candidat a la presidència serà Mas– i per això, la llista Catalunya Sí que es Pot d’Iniciativa, Esquerra Unida, Podem i ja veurem si Procés Constituent estarà encapçalada per Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, definit en la informació que firmen Sara González i Laia Vicens com un “activista veterà respectat pels moviments socials i que va impulsar el manifest d’esquerres pel sí-sí”. O sigui, que tindrem dos sí-sí al capdavant de les llistes que tot fa pensar que tenen més possibilitats d’obtenir els millor resultats el 27-S.

D’aquí al setembre, amb vacances o no, ens espera un augment de la tensió dialèctica per part de l’Estat, convertit ara mateix en un artefacte llunyà que només sap parlar de compliment de la llei, però que es nega a fer política. Preparin-se per al discurs de la por. Contra els que voldran traslladar la tensió al carrer. Contra el discurs de la por, per cert, el discurs de la memòria: de tots els menyspreus que Catalunya ha rebut de l’Estat que paga però no només no el representa adequadament sinó que li és agressiu: la sentència de l’Estatut, la persecució de la immersió, l’escanyament de la Generalitat, la invenció del LAPAO... vagin afegint-hi greuges.

I el que no fa vacances és la guerra, la gana i totes les misèries del món. Síria s’ha convertit en la crisi humanitària més important des de la Segona Guerra Mundial. L’altre dia, els estats de la Unió Europea no van arribar a repartir-se 40.000 immigrants amb dret d’asil, quan resulta que de refugiats sirians només a Turquia n’hi ha 1 milió vuit-cents mil, o al Líban, un milió cent mil. Europa és incapaç de donar una resposta que l’elevi com a projecte que sigui alguna cosa més que l’euro, atrapada en la tensió nord-sud que el cas de Grècia ha fet aflorar amb tota la seva cruesa.

Tot això no descansa per vacances, la vida no para. Tot això ens convida a harmonitzar els nostres projectes de felicitat personal i col·lectiva amb un món que viu a batzegades.

Si ho desitgen, comptin amb nosaltres al setembre per recórrer junts aquest camí cada matí.

stats