Ernesto Ekaizer: “Els cossos de seguretat de l’Estat marquen l’agenda informativa i política d’Espanya”

Entrevista al periodista, que aquest estiu ha publicat dos llibres, 'Cap de turc' i 'El crispavirus'

Sembla com si Moustaki s’hagués inspirat en Ernesto Ekaizer (Buenos Aires, 1949) per a Le métèque: “Amb el meu aspecte de jueu errant, de pastor grec i els cabells als quatre vents...” Connectem a l’hora convinguda però no està disponible. “Estava parlant amb un magistrat”. Esclar. Es lleva i es posa a picar la pedra informativa cada dia, i quan et dediques a això durant més de quaranta anys acabes convertit en un dels periodistes més ben informats. Ell, a més, no competeix per ser el primer a donar la notícia, sinó per ser el primer a explicar-la bé. Va avançar que Marchena no acabaria condemnant els presos polítics per rebel·lió i ara s’atreveix a afirmar que el major Trapero serà absolt. Ekaizer disfruta amb el factor humà. I la seva opinió sobre la premsa espanyola és demolidora. Aquest estiu ha publicat dos llibres, Cap de turc (ARA) i El crispavirus (Espasa, 2020).

A El crispavirus diu que la conspiració forma part de la pràctica política a Espanya.

En tenim exemples recents. Aquest agost hi havia un acord pràcticament firmat entre Enrique López, del PP, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, amb noms i tot, per renovar els càrrecs del Consell General del Poder Judicial. I a l’últim moment Casado es va dir: “Fins que no tingui la seguretat que aquest govern durarà i que aprovarà uns pressupostos, no li donaré estabilitat”. Va frenar el pacte pensant que el covid podia liquidar el govern. I ara resulta que el covid pot liquidar el govern, sí, però el d’Ayuso a la Comunitat de Madrid! A part, el PP sempre té un avantatge a la justícia: que el PSOE ho acostuma a fer molt malament.

Quan Cosidó escriu el whatsapp dient que controlaran la sala segona del Tribunal Suprem per darrere, ¿exagera o és així?

Home, si veus la composició del tribunal del Suprem del cas del president Torra pots comprovar que hi ha un patró. Dels cinc magistrats, tres són conservadors: Vicente Magro, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral. Magro va ser senador del PP. La majoria era conservadora, de manera que aquí tens una xarxa de seguretat perquè no s’obri un debat sobre si la desobediència que el mateix Torra va admetre és un delicte tan greu per inhabilitar-lo o no. A Pedro Sánchez, bé que no el van inhabilitar per concedir una entrevista des de la Moncloa en campanya electoral: aquí la justícia va ser ponderada. Amb Torra no hi ha aquesta ponderació. Ara, si no inhabiliten Torra i absolen Trapero, i ho fan abans de l’1 d’octubre, aconseguirien fer de contrapès de la cara fosca d’Espanya.

Ha dit que el major Trapero pot ser absolt. Per què?

Crec que els magistrats absoldran Trapero, Pere Soler, Cèsar Puig i Teresa Laplana, potser no per unanimitat però sí per majoria, perquè la prova practicada durant el judici va ser molt tècnica, molt precisa. Sobretot del moment clau -que és la famosa reunió de la magistrada Mercedes Armas, el major Trapero i el coronel Pérez de los Cobos- demostra clarament que va ser Trapero qui va avisar de la ruptura de la coordinació policial i no Pérez de los Cobos. La Fiscalia va introduir a última hora la petició de condemna per desobediència i ni tan sols la va fonamentar.

¿La tírria a Trapero era per raons personals, corporatives o polítiques?

Mira, al llibre Cap de turc publico testimonis inèdits del ministre Catalá, del secretari d’estat Nieto i d’altres persones, i tot està ple de raons personals i professionals. La relació entre Trapero i Baena va començar molt bé però es va espatllar quan Baena es va convertir en l’escrivent d’una insurrecció catalana inexistent. Ell és l’amo de la instrucció, tant al jutjat número 13 de Barcelona com a l’Audiència Nacional i al Suprem, perquè els jutges es basen en els atestats de la Guàrdia Civil. Tots han begut de la mateixa font i, per tant, tots s’han equivocat. I això que Trapero havia convidat Baena a parlar als Mossos, i que quan un jutge va parlar amb Trapero sobre intervenir telèfons de la Guàrdia Civil per una presumpta implicació en un tema de drogues, Trapero li va contestar que li hauria de donar l’ordre. És una resposta lleial. I en el cas de Pérez de los Cobos, la relació amb Trapero també és contradictòria. Es comencen a entendre amb les morts de l’avió de Germanwings, però després la relació es va torçar perquè Trapero és Trapero. Nieto em va dir: “Trapero no és independentista, Trapero és traperista”. Home, mira què li han fet. Li han muntat una història per liquidar un rival professional, perquè creuen que és massa independent, i ho fan per enveja, per odis de naturalesa personal, per rivalitat... Això diu molt de com poden ser els comportaments professionals a Espanya, i també cal consignar-ho en aquesta història.

Només faltava que amb els atemptats de l’agost del 2017 Trapero ascendís a la categoria d’heroi popular.

Trapero ja va tenir en contra el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que ja va fer filtracions per desacreditar els Mossos el dia de l’atemptat. Es van venjar de Trapero en paral·lel amb l’atemptat, com aquell qui diu.

Pérez de los Cobos també apareix al sumari del cas Kitchen.

Sí, firmava despeses pagades amb fons reservats. Cal tenir en compte que Pérez de los Cobos era el número tres del ministeri tant amb Rubalcaba (PSOE) com amb Fernández Díaz (PP), fins que el van fer plegar abans que arribés Marlaska. Vull dir que Pérez de los Cobos és un polític, i a Catalunya no va fer una coordinació policial tècnica, va fer de polític, i va arribar a la conclusió que havia d’encolomar a Trapero el seu propi fracàs en el dispositiu de l’1 d’octubre.

Fernández Díaz ja ha estat citat a declarar. ¿El veurem amb Cospedal i Rajoy al banc dels acusats pel cas Kitchen?

Fernández Díaz ja ha estat citat a declarar, sí. Sobre Cospedal s’ho estan pensant, i Rajoy crec que no hi anirà, perquè tota l’operació muntada per Fernández Díaz i el seu número dos estava destinada justament a protegir Rajoy de possibles bombes atòmiques que tingués Bárcenas. Fernández Díaz s’immolarà abans de declarar res que pugui perjudicar Rajoy.

Corinna Larsen ha declarat a Paris Match que la reina Sofia va orquestrar un cop d’estat dins la Zarzuela perquè el rei Joan Carles abdiqués. Quina importància dona al que pugui dir?

Personalment em crec Corinna, i ella entén que l’abdicació no va ser pacífica, sinó que un sector de l’establishment espanyol va empènyer el rei a plegar per la cacera d’elefants de Botswana. I que la reina Sofia va donar suport a aquestes pressions. Crec que és possible. Uns quants testimonis m’han explicat que Joan Carles no volia abdicar, es volia divorciar per poder-se casar amb Corinna.

Tornarà, Joan Carles?

Sí, crec que tornarà a Espanya i que no declararà davant la Fiscalia del Suprem, perquè desestimarà la querella d’Òmnium i sostindrà que hi ha inviolabilitat, atès que els 65 milions en comissions són anteriors a l’abdicació, el 2014, i, per tant, era el cap de l’estat i estava protegit jurídicament.

Havent renunciat a l’herència, ¿Felip VI ha establert un tallafocs prou resistent per protegir la Corona?

Això de la renúncia a l’herència és un McGuffin, que diria Hitchcock, una excusa que crida l’atenció però que en realitat no té importància. Aviam: Joan Carles havia desheretat Felip des del moment en què va donar els milions de les comissions a l’amant i els seus fills. Però, esclar, tota la premsa va publicar: “Magnífic, el rei no ha acceptat l’herència del seu pare”. Home, però si la renúncia als diners es va comunicar l’endemà de la declaració de l’estat d’alarma, enmig del pànic. El coronavirus va actuar de cortina de fum del cas Corinna.

Com veu la premsa espanyola?

Molt malament. Fins a finals dels 80 vam viure una primavera democràtica, la informació es treballava bé, però això es va acabar i no pel desenvolupament d’internet i l’aparició de la premsa digital o per la crisi econòmica, sinó per un problema professional que consisteix en el fet que els editors, a Espanya, han tirat la tovallola, i això es reflecteix fins a l’últim redactor. I ara el que tenim és un sistema de notícies basat en filtracions dels organismes de seguretat, com la UDEF, la UCO de la Guàrdia Civil i el CNI, sobretot als digitals, per fixar l’agenda. A Espanya tenim una informació en què manen els organismes de seguretat. Tota la informació té aquest biaix. Els jutges filtren les interlocutòries judicials a la premsa i tothom corre a informar-ne uns minuts abans que l’altre, sense llegir-s’ho, de manera que per ser el primer es repeteix el que diu el jutge sense cap interpretació periodística i es marca el territori que vol el jutge. Això passa cada dia i una notícia parasita l’altra, i els periodistes formen part d’aquest entramat de les forces i cossos de seguretat de l’Estat per marcar l’agenda informativa i política d’Espanya.

Quan va començar a discutir obertament el paper d’aquests cossos de seguretat i dels jutges durant el Procés, recordo que va notar de sobte una xenofòbia que li recordava la que la seva família, d’origen jueu, havia viscut. Encara se sent així?

Sí, ho vaig dir. La meva família era jueva, quan tenia mesos els meus pares em van portar a Israel, hi vaig viure fins als set anys, la meva llengua materna és l’hebreu, i vaig anar a l’escola jueva a Buenos Aires, i mai havia tingut cap problema de discriminació a Espanya. Però vaig començar a notar-ne quan vaig començar a diferenciar-me en algunes coses bàsiques, per exemple sobre Catalunya. I potser no és casualitat. Mira, jo treballo més la informació que l’opinió, però què vols que et digui, si considero que la instrucció de Llarena va ser lamentable, ho escric. L’hi van dir els alemanys i els belgues, però a Espanya la premsa estava en la milonga de la rebel·lió, i vaig ser jo qui va avançar la notícia que el jutge no condemnaria per rebel·lió sinó per sedició, però la premsa volia sang, i quan la condemna va ser per sedició van perdre-hi tot l’interès. La dreta mediàtica no perdona a Marchena que condemnés només per sedició, perquè creuen que els va enganyar. Resultat? Jo estic proscrit, no soc a cap tertúlia, dels meus llibres no se’n parla, només Xabier Fortes em va fer una entrevista a TVE. Estic proscrit i em va bé. A la meva targeta de visita hi diu: “Corresponsal de mitjans catalans”. Treballo amb en Cuní, amb la Lídia Heredia, a Catalunya Ràdio, escric a l’ARA i, sobretot, amb en Toni Clapés a RAC1.