Misc 04/06/2015

Per què els EUA s'han fixat ara en la FIFA?

4 min

Segur que vostè i jo vàrem pensar el mateix, la setmana passada, quan la policia suïssa va detenir catorze dirigents de la FIFA, a petició del departament de Justícia dels Estats Units, perquè fossin extradits a Amèrica i jutjats, acusats de corrupció.

Corrupció voldria dir, entre altres possibles delictes, haver acceptat suborns per adjudicar a França el Mundial del 98; a Sud-Àfrica, el del 2010; a Rússia, el del 2018, i a Qatar, el 2022, en el que seria un esquema criminal generalitzat de compravenda de favors.

I segur que vàrem pensar, també, que com és possible que tot això no afectés el president de la FIFA, Joseph Blatter. Milions passant davant els seus nassos i anant a butxaques, entre altres, de dos dels seus vicepresidents, i resulta que no, que ell estava net com una patena. El més sorprenent és que al cap de dos dies de les detencions a Zuric, Blatter va ser reescollit. (Normal: a la FIFA cada país és un vot i Blatter s’ha cuidat molt que fins al més minúscul país no li falti de res per organitzar el futbol).

Però quatre dies més tard Blatter ha anunciat que dimitirà –de fet, encara no ha dimitit)– i que deixarà el càrrec després d’un congrés extraordinari que es convocarà d’aquí a sis o vuit mesos.

Perquè plega ara? Quatre dies després? Què ha vist o què es veu a venir? Dimiteix perquè la pressió de la justícia nord-americana se li ha fet insuportable. És evident que ell també serà cridat, si més no, a declarar. Té molt a aclarir.

Mirin, avui, el pressupost de la FIFA el 2015-2018 contempla ingressos per drets de màrqueting de 2.300 milions de dòlars. I per drets de televisió, ingressos de 2.700 milions. Ingressos de 5.000 milions de dòlars. L’adjudicació a un país d’un Mundial significa no només una campanya comercial, turística i de blanqueig de la imatge dels seus líders impagable, sinó que obre un negoci fabulós de construcció d’infraestructures: estadis, autopistes, aeroports, hotels... el pastís és infinit, perquè el Mundial no para de créixer a la llista d’esdeveniments més vistos del món.

El pastís de la FIFA és infinit. I aquí ret comptes la FIFA? Per què Blatter pot estar-se 17 anys de president? Per què Villar pot estar-se’n 27 presidint la Federació Espanyola? Per què el seu fill és el president de Conmebol, que és l’equivalent de la UEFA a Amèrica del Sud? Perquè Villar, encara divendres passat, enmig de l’escàndol de les 14 detencions va votar per Blatter en contra de la recomanació de la UEFA? El cos de govern del futbol mundial està podrit. De milions i d’interessos.

Però les preguntes del perquè no s’acaben aquí. Què ho fa que els Estats Units, on el futbol és el cinquè esport, creixent, però el cinquè, darrere futbol americà, beisbol, basquetbol i hoquei sobre gel, s’han posat a netejar la FIFA? Per què si dels 14 detinguts només dos són americans –un, de fet té doble nacionalitat–. Anècdota: fa un any i mig la justícia americana va jutjar un membre de l’executiva de la FIFA, nord-americà, també, Chuck Blazer, per haver acceptat suborns per adjudicar Mundials. Al sumari consta que el jutge diu: “No sé com es pronuncia la paraula ‘FIFA’”.

La resposta oficial per justificar la persecució judicial americana és: alguns suborns s’han pagat a través de bancs americans o en territori americà.

També és veritat que després de l’11-S els Estats Units han convertit el blanqueig de diners en un delicte especialment perseguible, com van tenir ocasió de comprovar a Andorra fa uns mesos.

Però tampoc no ens enganyem: els Estats Units volien el Mundial del 2022, i quan va acabar a Qatar no van saltar d’alegria de saber que el 2018 el Mundial seria a Rússia, un gran aparador per a Putin.

I encara hi ha un altre fet que ha passat més inadvertit: resulta que la Federació Palestina de futbol havia demanat que la FIFA votés la suspensió de la federació israeliana, perquè Israel limita sovint els desplaçaments dels equips palestins quan volen anar de la franja de Gaza a Cisjordània i viceversa. Posant la FIFA potes enlaire, la votació, quan hauria pogut guanyar Palestina, passava a millor vida.

O sigui, que al final ha estat una suma de factors la que ha acabat posant algú de qui tothom sospitava, la FIFA i Blatter del cantó equivocat de la llei, segons la justícia americana.

Esports i política sempre van junts. Són inseparables. No els jugadors ni la competició, esclar, però sí l’organització de l’esport. El novembre passat Barcelona es va quedar sense el Mundial d’atletisme i se’l va quedar Doha perquè al darrer moment el darrer dia Qatar va posar 37 milions de dòlars extres sobre la taula.

La limitació de mandats. El món del patrocini. La geopolítica. No em trobaran fàcilment a la banda de l’escepticisme ni del “no hi ha un pam de net”, però així com els esportistes són sotmesos a control antidopatge, el govern mundial de l’esport hauria de passar controls anticorrupció.

stats