UN MÍTING AMB...

“La meva filla em va preguntar si els companys empresonats tenien fills”

Rovira deu ser una persona forta, perquè aguanta la mirada i el somriure i porta la conversa sense necessitat de gaires preguntes

A Marta Rovira li ha caigut el món a sobre: va revelar que l’Estat tenia a punt més violència i li van ploure els cops; va començar la campanya pronunciant les paraules màgiques “Estic preparada per assumir la presidència de la Generalitat”; el president del seu partit, Oriol Junqueras, va ser mantingut a la presó juntament amb Cuixart, Sànchez i Forn; no va tenir la millor nit davant d’Arrimadas en un debat amb Évole; i el dia que hem quedat a la seu d’Esquerra per acompanyar-la en un míting ha començat amb el seu nom en algunes portades: el jutge Llarena la podria incloure en la causa general per rebel·lió després del 21-D. Per si no n’hi hagués prou, ERC està fent la campanya havent de vigilar què diu, no fos cas que compliqués la situació processal dels seus encausats en llibertat provisional.

Són dos quarts de dotze del matí, Rovira baixa puntualment del seu despatx i em convida a pujar al cotxe del partit que ens portarà fins al MACBA, on l’esperen vora tres-centes persones. Malgrat tot, ERC pot guanyar les eleccions i Rovira somriu i em pregunto quantes males notícies que els altres ignorem deu haver rebut des que s’ha llevat, i si a la reunió matinal de campanya la gent té el tacte necessari per criticar la capitana d’un vaixell que està travessant una tempesta. Però Rovira deu ser una persona forta, o fa el cor fort, perquè aguanta la mirada i el somriure i porta la conversa sense necessitat de gaires preguntes: “Són dies durs, per a tots. Per començar, per a l’Oriol, el Quim, els Jordis i les seves famílies. A casa, quan li vaig explicar a la meva filla de 6 anys que teníem companys a la presó, la primera pregunta que em va fer va ser: «I tenen fills?»” I m’explica com era el dibuix que la nena va fer per enviar a l’Oriol, i em comenta altres pàgines viscudes, d’una gran tendresa, sobre la sinceritat de la canalla quan projecta les seves temences.

Parlem de la seva exposició a la plaça pública televisiva i de com porta això que, des de la Planas al Polònia, tothom opini sobre la seva actuació televisiva a La Sexta, i continua somrient malgrat que la ferida encara tibi i malgrat que sàpiga que això li entra en el sou. I parlem de la política, que encimbella i humilia a parts iguals, i em trobo explicant-li la batalleta que tot un adorat president dels EUA va haver de sortir a la sala de premsa de la Casa Blanca a ensenyar la partida de naixement perquè Trump deia que no era americà. I arribem al MACBA. A la porta es troba amb Carme Forcadell: “Et vaig veure ahir a 8TV”. “I què?” “Bé, bé”. “Vaig intentar recuperar el to...” I a partir d’aquell moment Rovira queda submergida en un mar de petons i abraçades. Raül Romeva li fa una abraçada de pel·lícula a Forcadell: no s’havien vist des que tots dos van passar per la presó. Massa emocions a l’ambient perquè el ritme de Txarango (“Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire, vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua, ui ui, ui, ai, ai, ai, ai”) provoqui l’alegria entre la gent que espera a l’auditori del museu (moqueta de color gris clar, parets recobertes d’elegants llistons de fusta clara i sostre negre).

El míting està pensat per respondre als que diuen que tot és 155 i no hi ha programa. Rovira lloa Junqueras i la seva gestió al departament d’Economia i a Carles Mundó, que va tancar la Model, i fa servir expressions com ara “el bloc monàrquic”, “els grans lobis de l’economia regulada”, “les forces immobilistes”, “la dictadura del 155”. I quan parla de fer República afirma que “l’escola catalana genera ciutadans republicans conscients de drets i deures”. Però la frase que aixeca més aplaudiments és: “Si ell ho vol, farem que Trapero torni a dirigir els Mossos”. Els mitjans trien la referència a Trapero com a tall de tots els informatius. Ha sigut un acte seriós, sense “In-inde-independència”! Propi d’un partit adolorit i ara dirigit per una política forta que deu estar descobrint cada dia nous límits de resistència emocional a les adversitats.

ELS DETALLS

Data:

12-12-2017

Ubicació:

MACBA

Aforament:

250 PERSONES

La frase:

“L’ESCOLA CATALANA GENERA CIUTADANS REPUBLICANS, CONSCIENTS DELS SEUS DRETS I ELS SEUS DEURES”

21D

Etiquetes