Un final honorable
Disculpin l'arrencada una mica brusca, i ja els avanço que al final llegiran allò de "El Bayern té tots els números per classificar-se, però el barcelonisme no pot anar al camp com si anés a l'escorxador". Perquè el sotasignat és un culer agraït que es fa càrrec de tots els càrrecs i ha procurat no allotjar mai sentiments de tribunero aviciat i autodestructiu. Però ara, en nom de la tensió arterial, pronunciarà unes sentides paraules.
Si vostè tampoc no pot reproduir en públic el que va pensar quan l'Athletic va empatar al minut 89, benvingut a la Penya Feu Neteja! Em tenen content, aquests nois. Aquests nois a qui el món ha vist fer el millor futbol de la història i ens han donat una raó més per viure, i resulta que no saben aguantar un resultat quan falta un minut. I si encara fos la primera vegada... però no, i ara. De l'últim cop no en fa ni un mes. A Vigo va passar exactament igual. Gol al minut 89 després de remuntar l'1-0. Si no haguessin badat a Balaídos i a San Mamés, ja haurien guanyat el títol de Lliga i avui vostès, en comptes d'aquesta enrabiada, tindrien entre mans l'ARA "especial campions".
Reconec que quan va arribar l'empat final, ja venia una mica escalfat. La culpa és de Messi: quan va sortir i va marcar el gol entre quatre defenses, i ell solet va sacsejar el partit, hauria apagat el televisor. ¿De debò, estimats, que necessiteu que Messi vingui al rescat?
Aquest final de temporada m'està posant de mal humor, semblant al que provoca el nano que et ve amb un aprovat quan podria treure excel·lent. I no és que guanyar la Lliga no sigui excel·lent. I no és que caure eliminat a semifinals de la Champions pugui ser un suspens. Però no estem parlant de títols, afortunadament, sinó de rendiment. Resultaria imperdonable no llegir els abundosos senyals de cansament físic i moral que està enviant aquest equip, fins i tot dels seus elements més joves. On és la gana, nois?
Si el problema és que ja no hi ha paraules que puguin estimular un equip tip de guanyar, aleshores s'imposa una renovació de la plantilla que els tregui a tots de la comoditat i a alguns fora del pòster. Si el problema és que s'han deixat de seguir algunes pautes de treball, que tornin aquestes pautes. I si el problema és que cal molta autoritat moral per fer treballar un grup que ho ha guanyat tot, que vingui algú que s'hi vegi amb cor. Tot menys relliscar dolçament pel vell i conegut pendent de les declaracions exigint respecte pel passat mentre oblidem les obligacions del present. Això no se soluciona només amb unes vacances llargues per aquí un Neymar per allà.
Aquesta temporada exigeix un final honorable. El Bayern té tots els números per classificar-se, però el barcelonisme, començant pels seus onze més qualificats representants, no pot anar al camp com si anés a l'escorxador. Hem de creure que hi haurà partit. Perquè si hi ha partit, hi pot haver final. I aquesta era demana una transició ferma cap a la instal·lació permanent en l'autoexigència. Començant dimecres que ve.
