Diumenge passat vaig escriure que caldrà que els catalans mantinguin l'esforç després de la Via del pròxim Onze de Setembre, perquè ningú pot pensar que un objectiu com la plena sobirania es guanya amb un parell de Diades multitudinàries. I avui és dia per afirmar que ningú, sobretot a Espanya, pot pensar que a un poble que s'ha posat en marxa se'l pot ignorar. Les ganes de viure en dignitat i llibertat són forces molt poderoses, molt més poderoses del que pensen tants pensadors sofisticats dels nostres temps, xopats per la religió contemporània del pragmatisme calculador. El diàleg és obligació de les parts, però la que segui a la taula mentre se sent de fons la pressió dels seus negociarà més forta. Si hi ha procés no és per càlcul polític, sinó per la voluntat de la gent.
