Si arribeu aquesta setmana als Estats Units, hi trobareu una mena d'excitació com no es produeix en cap altre moment de l'any: dijous que ve és el Dia d'Acció de Gràcies. Per llei federal, la festa originalment basada a donar gràcies per la collita (que òbviament ja s'ha produït bastant abans d'aquestes dates) cau en el quart dijous de novembre i proporciona l'oportunitat de fer un pont de quatre dies, que vist el calendari de festes i de vacances nord-americà és un luxe. De manera que mig país es disposa a viatjar per reunir-se amb l'altre mig.
Cap al migdia del Thanksgiving és impressionant veure com es van buidant els carrers, fins que cap a les quatre no hi passa ni una ànima ni hi circula cap cotxe. El cinema i les sèries ens han ensenyat què s'hi cou, dins les cases, a aquella hora: trobada familiar, gall dindi farcit i tres partits de futbol americà a la tele (12.30, 16.30, 20.30), que a moltes cases divideix els convidats en dos grups -ells davant la pantalla amb la cervesa i els nachos i elles vigilant la temperatura del forn, a la cuina- o, acabada la teca, dos ambients de conversa. L'àpat, que comença a primera hora de la tarda, és llarg i dóna temps per beure bastant. O molt. Fins al punt que l'any passat la ràdio pública, NPR, en un reportatge sobre com esdevenir el millor amfitrió del Thanksgiving, va incloure un segment sobre com explicar als nens que hi ha adults que beuen més del compte i com reaccionar en cas que un parent s'emborratxi (el consell bàsic era informar els nens que hi ha parents amb problemes d'autocontrol, que s'acostin als pares si l'escena puja de to i se senten incòmodes o amenaçats i que evitin estar sols amb el parent en qüestió).
Per les notícies del dia sabem que la festa d'Acció de Gràcies es converteix, a la nit, en la festa del consum desenfrenat: el Black Friday, quan famílies senceres deixen els plats a taula i se'n van als malls a fer cua per les rebaixes. A les botigues d'American Eagle Outfitters, Victoria's Secret i JCPenney, i als magatzems Macy's, hi van entrar l'any passat quatre vegades més gent que un dia normal. Per això cada any són més els grans magatzems i malls que ja no esperen a mitjanit per obrir, i tenen obert tot el dia del Thanksgiving, amb la consegüent batalla amb els sindicats. El cap de setmana es remata amb el Ciberdilluns, d'avui en vuit, en què les ofertes són si compres online . I encara falta un mes per al Superdissabte, que és el dissabte abans de Nadal, en què les botigues tornen a estar a rebentar.
Després d'explicar tot això, qualsevol s'arrenca ara a fer cap poesia sobre una societat que té una festa al calendari tan bonica com la de donar gràcies. Esclar que, vivint com vivim en la societat de la simultaneïtat, de veure la tele mentre tuitegem o d'estar parlant amb algú mentre repassem el mòbil, donar gràcies primer i anar a comprar després sembla un plantejament d'allò més endreçat i raonable. Sobretot per als botiguers, que aquests sí que donen gràcies. Pensem-hi, que avui falta un mes per Nadal.
