No per coneguda resulta més acceptable la barra dels que s'esquincen les vestidures per l'Espanya contra Catalunya en nom de la convivència. Ja els coneixem: mitjans i partits que han fet negoci amb l'enfrontament. Ara converteixen el simposi en el gran problema, mentre fingeixen dolor o, com Rosa Díez, tornen a treure els nazis a la conversa. Igualment, clamen per la no manipulació política de la història, lloable pretensió però pràctica habitual: un estat és, també, un espai sobirà d'interpretació del passat. Les agressions a Catalunya són un fet indiscutible. Però no són tota la història, ni potser la que més ajudarà Catalunya a guanyar el futur. Més que reclamar-se víctima, l'imperatiu del present és donar raons per a la llibertat. No dispersem forces.
