"Impossible", han sentenciat els oracles Felipe, Lara i Aznar. I convinguem que, fins fa tres anys, la majoria de catalans ho veien igual. En això ha consistit el procés: per primera vegada en la història contemporània, una massa crítica de catalans (el dia que votem la comptarem) han arribat a la conclusió que ho volen fer possible. Repetir que és impossible té innegables efectes propagandístics dissuasoris entre els que dubten, però políticament és com tapar-se els ulls davant un tren que se'ns acosta. Els estadistes saben que no hi ha res impossible: la caiguda del Mur, la desaparició de l'URSS, el vot femení, el matrimoni homosexual o una cadena humana de punta a punta del país. Justament sembla possible perquè l'únic impossible és continuar així.
