Aquesta tarda, a les sis, milions de barcelonistes repartits per tots els fusos horaris del planeta s’aturaran per viure 90 minuts que decidiran una Lliga de nou mesos. Si guanya, el Barça sumarà la seva 23a Lliga. Si empata o perd, podrà tributar a l’Atlètic un merescut aplaudiment pel seu 10è campionat. Tindrem un final feliç o, senzillament, esportiu. Des de fa vint-i-cinc anys, en què els títols han plogut sobre el Barça, el barcelonisme ha après que la possibilitat de guanyar va lligada a la de perdre. Les finals ja no són un drama. Paradoxalment, quan per fi el club s’ha equilibrat emocionalment quan juga, és quan més s’ha tensat en la governança institucional. L’esperit d’una graderia il·lusionada com la d’avui hauria d’inundar l’acció de govern de cada dia.
