La importància de dir-se George Martin

M’HE LLEGIT ELS OBITUARIS de George Martin amb delit, per poder paladejar detalls del tipus que va ser ell qui va proposar a Paul McCartney que gravés Yesterday acompanyant-se només amb una guitarra acústica i un quartet de corda. O qui li va dir a Lennon que toqués l’harmònica a From me to you. Els McCartneys són escassos i sense ells no hi ha història, però de bons Martins tampoc n’anem sobrats. Només hi deu haver una cosa millor que tenir idees genials: poder treballar al costat d’algú que les millora. És la perfecta divisió del treball: l’un hi posa el què, l’altre hi posa el com i del resultat en diem perfecció. Sembla que McCartney es va resistir al quartet, però, al final, va cedir. La resta és història. De la música, concretament.