Ahir al matí, quan va comparèixer, Artur Mas era un home de dol. L’escenografia de Palau deia que parlava el president, però hi vèiem l’home adolorit pel sobtat ensorrament del seu “pare polític”. No va ser fins al final, i a preguntes dels periodistes, que va enviar el missatge: Catalunya està per sobre d’una persona. Mas sol comunicar endreçadament les seves idees, i ahir transmetia sinceritat. Però el seu to perd jerarquia i determinació quan dubta un moment per buscar la paraula o, com ahir, deixa anar un “Això és el que hi ha” amb la bandera al darrere. El to de confiança col·loquial s’ha apoderat de la comunicació política catalana, quan caldria vestir-la i preparar-la perquè sonés a estat, sobretot el dia que vénen totes les càmeres i s’és a les portes de la Moncloa.
