El jutge que instrueix el cas dels sobres de Bárcenas considera acreditat que el PP va finançar-se i va pagar sobresous amb diner negre procedent d’aportacions privades durant 18 anys, del 1990 al 2008. En la interlocutòria, el jutge conclou que hi ha “sòlids i fonamentats indicis” que aquesta va ser una pràctica “sistemàtica” amb “diverses fonts de finançament alienes al circuit econòmic legal”.
La justícia, algun dia, dictarà sentència, però el PP, i Rajoy al capdavant, estan assenyalats amb el dit. Sense oblidar que el cas Bárcenas està acompanyat de la trama Gürtel a Madrid i València i del cas Palma Arena a Mallorca. La manera amb què Rajoy aborda els problemes és coneguda: deixar passar el temps, mirar cap a l’altra banda i parlar només als convençuts, perquè als que voten altres partits no cal ni intentar convence’ls. Amb aquesta pobresa de convicció, al màxim resultat electoral que es pot aspirar és que els teus s’abstinguin. El problema pel PP és que Ciutadans està rebent el suport econòmic i mediàtic perquè aquests decebuts del PP tinguin una papereta per protestar, com acabem de veure a Andalusia, on els populars han perdut més de mig milió de vots. Si a això hi sumen les retallades de la crisi, la campanya per les municipals i autonòmiques, i per les espanyoles, serà molt desagradable, i al PP només li quedarà un missatge: davant Podem, o jo o el caos. Davant la independència de Catalunya, embolicar-se amb una la bandera espanyola més gran que la de la plaça Colón.
El mateix jutge que instrueix el cas Bàrcenas és el del cas Neymar. Ahir el fiscal va demanar penes de presó i multes multimilionàries per a Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu i per al Barça mateix.
Mira que és lenta la justícia espanyola, però en canvi, el cas Neymar avança veloç i puntual. Conspiració? Bartomeu va declarar al programa de Josep Cuní que a “certs poders de l’Estat” no els agradava que el Barça hagués cedit el Camp per al Concert de la Llibertat i per a la via catalana –una teoria que els vicepresidents Faus i Vilarrubí no li van comprar–. Al Barça exculpen el govern de Rajoy, que els ha assegurat que ells no hi tenen res a veure perquè no els convé electoralment indisposar-se amb el Barça –si vols creure-ho vés a veure-ho– i, per això, al Barça es fixen en Marta Silva, advocada general de l’Estat, que representa l’Agència Tributària en el cas Neymar i que va ser secretària general del Real Madrid amb Florentino Pérez. Aquesta coincidència –i la seva presència a la llotja del Bernabéu– no és gens estètica. Només els demano que ho posin al revés: què estarien dient si l’advocada de l’Estat hagués sigut secretària general del Barça i estigués perseguint el Madrid i Florentino Pérez?
Amb tot, els recomano la doble d’obertura d’esports de l’ARA d’avui, en què un expert en dret tributari afirma que les demandes del fiscal s’ajusten a llei, i l’article de Jordi Borda on queda clar que només un pacte i l’assumpció d’alguna mena de culpabilitat per part del Barça pot evitar un judici que “ens farà avergonyir”.
El Barça és una diana per fer mal a la imatge de Catalunya en un moment en què la unitat d’Espanya està en discussió, no siguem ingenus. Però el problema de la defensa de Sandro Rosell –i per tant, del Bartomeu i del Barça– és que Rosell ha estat el president d’una gestió increïblement pobra i desordenada, inexplicablement acomplexada i personalment fatxenda, que culmina amb un mutis inesperat i no explicat. I tot això li treu credibilitat i posa el Barça en una posició dèbil.
Ara, al juliol, hi haurà eleccions a la presidència del Barça. Ha de ser possible que entre els socis hi hagi algú capaç de dirigir el club amb serenitat, amb rigor i transparència, i amb criteris de gestió moderns i eficaços. Competir en el futbol mundial al més alt nivell és molt dur. Però és impossible si per la governança no és professional.
